"5é Dijous Gras del Aquelarre" No Pasaran

"Els peixaters de la segarra"

"Cervera tremola,ja ha arrivat el día"

Ja fà un any...........!!

"Els nostres Gegants a la Festa Major de Sta.María d'Oló"

Ahir dissabte 23 d'agost, el grup de "Geganters de Cervera" acompanyats amb el recent grup de "grallers i tabals" ens vam dirigir a Santa Maria d'Oló a la comarca del Bages, on hi feien la seva "Festa Major" i on els seus "gegants" aquest any van complir "25 anys" el pasat mes de juliol . Ens ho vam pasar força bé a la cercavila per dins del poble, amb el seu correponen ball de cloenda a la plaça sote de l'ajuntament de totes les colles participans. La festa es va acabar amb un sopar amb botifarra i cansalada que ens va lliurar la colla de geganters de Santa María d'Oló als qui hem d'agrair el bon tracte que ens van donar.

Gegants a "La veu de la Segarra" 22 d'agost 2008

oh que bònic, que divertit que simpàtic es el tripartit..........!!!

Em recorde al "surrealisme" de Buñuel

font: Diari Segre de 21 d'agost del 2008

S'acoste el día, tremoleu dones de la segarra........!!!!

Manifest per la Diada del 11 de setembre 2008

De nou, ens reunim en el marc de la Diada Nacional de Catalunya, en la Festa per la Llibertat, acte de commemoració popular promogut per la societat civil amb caràcter festiu i popular, però també reivindicatiu. Avui volem clamar amb força que no acceptarem que es vulneri la voluntat del poble català i, per tant, no ens quedarem de braços plegats davant de cap retallada més a l’Estatut de Catalunya, tal com es pretén fer des del Tribunal Constitucional. L’Estatut de Catalunya hauria de ser el text legal que el mateix Parlament de Catalunya aprovés en representació dels seus ciutadans. L’Estatut del 2006 ja va significar una forta renúncia respecte a l'ambiciós text original al qual havia donat suport el 89% del Parlament de Catalunya. En qualsevol cas, l’Estatut del 2006 va ser aprovat pel Congrés dels Diputats i referendat pel poble de Catalunya. Dos anys després, no podem acceptar que un Tribunal Constitucional desacreditat per la seva composició partidista i clarament bel·ligerant contra l'avanç de l’autogovern pugui decidir sobre el nostre Estatut. En definitiva, no reconeixem la legitimitat del Tribunal Constitucional per dictar una sentència que rebaixi encara més el text estatutari. Volem denunciar, a més a més, que l’Estat està impedint amb totes les seves forces l’aplicació efectiva del nou Estatut: la invasió de competències previstes en el text i l’incompliment dels compromisos de finançament impossibiliten l’aplicació dels limitats avenços que el nou text contenia. Fins quan haurem d'aguantar una Espanya que té la paella pel mànec i que no està disposada a complir les seves pròpies lleis? Davant d’aquesta realitat indignant, reclamem la unitat de la societat civil catalana i de les seves forces polítiques per tal de fer respectar la voluntat del poble de Catalunya. Una sentència que rebaixi encara més l’Estatut només pot ser resposta mitjançant la transversalitat civil i política, que oblidi els interessos particulars i prioritzi els del país. Avui, 11 de setembre de 2008, volem recordar també que, en plena era de la informació, aproximadament la meitat dels valencians no poden veure TV3, en el que és un atac a la unitat de la llengua catalana, però també als drets humans més elementals, com la llibertat d’expressió. Que sàpiga tothom que continuarem lluitant des de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià per un espai comunicatiu compartit i per construir conjuntament un futur més just i més lliure. I aquest 2008 volem reclamar, també, la capacitat de decidir des de casa nostra sobre la planificació de la xarxa de transports i infraestructures, des d’una perspectiva nacionalment autocentrada i ambientalment sostenible, al servei de tota la societat.Commemorem la Diada Nacional de Catalunya de manera festiva, i la seguirem commemorant. Per això volem dir ben fort: continuarem defensant i construint el nostre país, amb tothom i per a tothom.Junts! per Catalunya.

font: http://www.racocatala.cat/noticia/ja-pot-consultar-manifest-diada-catalunya-denguany

http://www.omnium.cat/juntspercatalunya/campanya.html

Un filòleg alemany no creu necessari ensenyar el castellà a les escoles catalanes

Racó Català - Un filòleg alemany no creu necessari ensenyar el castellà a les escoles catalanes

Sant Magí a Cervera 18 agost 2008

Festa Major Arbeca 14 agost del 2008

Trobada de gegantons a Solsona, 15 i 16 d'agost

Solsona celebra cada any la Diada de Sant Roc amb una trobada de tots els seus elements festius infantils. Els gegants més menuts i les bèsties més petites es passegen pels carrers d'una de les ciutats amb més tradició dins el folklore popular i tradicional.La tradició gegantera a la ciutat de Solsona.

Solsona fou, i encara és, una de les pioneres en el folklore popular i tradicional de Catalunya. La primera referència sobre els elements festius de la ciutat apareix escrita en el llibre de Comptes de la Confraria de la Mare de Déu del Claustre l’any 1675 referint-se a una parella de gegants: els Gegants Vells. Més tard aparegueren altres elements com l’Àliga (1676), el Ball de Bastons (1680), la Mulassa (1691), el Drac i els Cavallets (1692), els Gegants Joves i els Óssos (1727), el Bou (1815) i els Nans (1900). L’aparició de gegantons Els gegants i altres elements festius de la ciutat dansaven i feien les seves funcions durant les Festes en honor a la Mare de Déu del Claustre i també durant les Festes del Corpus Christi. Durant un temps, i en certes ocasions, aquests elements festius foren acompanyats per uns de tamany inferior anomenats "gegantons". La primera referència escrita és del 1902. Aleshores una parella de gegantons, anomenats per tothom "gegantons de Cal Poldo", van acompanyar als Gegants Vells i als Gegants Joves de Solsona. Aquesta parella va deixar de ballar amb els gegants grans, al voltant del mateix any en que aparegueren. L’any 1956 fou l’any de la Coronació de la Mare de Déu del Claustre i es refermà un moviment solsoní de recuperació de peces folklòriques d’interès històric. El jove Manel Casserras i Boix, pare de molts gegants d’arreu Catalunya, participà en aquesta efemèride tot vigilant de prop la construcció dels Gegants Vells (fets de nou per aquella ocasió) i fent de nou el Bou solsoní. Dos anys més tard rebé l’encàrrec de construir un gegantó -fet amb poc acurament i amb retalls de roba com a vestit- pel noi d’una família solsonina. El 1959, feu un parell de gegantons de gran bellesa que foren comprats per l’Ajuntament i que ballaren amb els Gegants de la Festa Major fins el 1966. Al considerar que desentonaven amb la majestuositat dels Gegants Grans i que, al ser portats pel jovent, rebien cops i s’espatllaven, quedaren abandonats al magatzem del Museu Etnogràfic. Els gegants particulars i la primera Trobada de Gegantons L’artista Manel Casserras ja havia fet encàrrecs particulars, però el 1987 feu la construcció de vuit bous trets del mateix motlle i els posà a la venda. Les famílies solsonines contestaren ràpidament a la iniciativa del mestre geganter. D’aquesta manera, no era d’estranyar que un nen pogués tenir a casa la rèplica d’un gegant solsoní, i no només fet per l’artista constructor de gegants Casseras o pel seu fill Josep Manel Casserras Solé, sinó també confeccionats per la pròpia família i amb els materials més modestos que s’hagin pogut emprar en la construcció de gegants. Després de que en Josep Manel Casserras, Manelet, hagués construït 3 gegantons per a tres families diferents, aquests dos gegantons i una gegantona, a més de dos bous i un drac fet de cartró, es reuniren per la diada de Sant Roc de l’any 1998 i van realitzar la 1a Trobada de Gegantons i Altres Elements Folklòrics Infantils de Solsona. Les trobades de Gegantons Des del 1998 cada any, sense interrupció s’ha celebrat aquesta Trobada de Gegantons per Sant Roc. El pas diferencial de la primera a la segona, fou que en la segona hi hagué molta més participació. Aquella edició superà ben bé la vintena d’elements folklòrics particulars contant dracs, bous, cavallets, gegantons, nans i óssos. A mesura que passen els anys s’incorporaren nous elements folklòrics com és el cas de les rèpliques dels quatre gegants de la Festa Major, dels nans, del bestiari, dels cavallets i dels óssos. D’aquesta manera una de les prioritats dels Geganters Petits de Solsona és la d’organitzar la trobada i la d’ensenyar als nens interessats les danses que s’executen per la Festa Major i per Corpus i que en el transcurs del dia 16 es ballen a la Plaça Major de Solsona amb el so de la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona. Aquests Ballets són els dels óssos, cavallets, drac, nans, àliga i gegants. La festa dels gegantons no es mou del mateix esquema. El dia 15, vigília de la festa, s’engalana el Barri de Sant Roc i en acabar es fa l’Assaig General dels Ballets que es duran a terme el dia després. El dia 16 al matí comença la festa a les 9 del matí amb la Missa a la Capella de Sant Roc que hi ha a la Plaça que porta el nom d’aquest Sant. Al finalitzar la missa, l’àliga infantil balla en honor al Sant i seguidament es dóna pas a l’esmorzar tradicional de coca i xocolata desfeta per tothom. A la tarda hi ha un concurs d’acoloriment pels nens on pinten diferents elements del folklore solsoní del color que els pertoca seguit d’una xocolatada que te lloc a la mateixa Plaça de Sant Roc. Llavors toca el plat fort de la festa: el Passacarrers pel nucli antic. Quan s’arriba a la Plaça Major tots els elements paren i es realitzen els Ballets tradicionals. Quan aquests han acabat es retorna a la Plaça de Sant Roc per fer una ballada final amb tots els elements. Cada any la participació de la canalla és més sorprenent, com també la d’elements festius, que va augmentant progressivament a cada trobada, ja que s’ha arribat a reunir prop de 90 elements infantils. A més a més per Sant Roc els gegantons també han sortit algun any per la Fira de Sant Isidre, la Fira de la Solidaritat de Solsona i per Festes de Barris de Solsona, com el Barri de Santa Anna i de Sant Serapi.

Text: Joan Boix Irla, Geganters Petits de Solsona i Redacció festes.org

"Contraban de gegants" o "quan qui no té feina el gat pentine"

Un altra "eminencia" que ha lluit la samarreta blanc i blava

L'actual jugador del Deportivo de A Corunha i exjugador de l'Espanyol, Sergio González, diu en una entrevista (pàgines 2, 3 i 4 en PDF) publicada el darrer diumenge al diari gallec "Depor Sport", entre moltes altres coses, que tant el català com el gallec no són idiomes sinó "dialectes del castellà, com l'asturià". Sergio, nat a Barcelona, es manifesta també contrari al matrimoni homosexual ("l'home és per a la dona i la dona per a l'home") i afirma també que Espanya "ha d'estar unida".Sergio González afirma també que tot i que ha nascut a Barcelona i ha viscut a l'Hospitalet durant molts anys, no ha parlat mai el català, i que per tant ara parlar el gallec a Galícia seria "una manca de respecte" tot i que afirma entendre'l. D'idiomes confessa conèixer bé només el castellà -i suposem que amb els seus eventuals dialectes català, gallec, asturià...- , i afirma haver après nocions d'anglès a l'escola. Sergio diu també que se sent orgullós de ser "català i espanyol" i que li agrada defensar les dues samarretes de les seleccions catalana i espanyola, però recorda que és espanyol i que per tant "Espanya ha d'estar unida".

font: http://www.racocatala.cat/noticia/jugador-futbol-sergio-gonzalez-considera-catala-gallec-son-dialectes-castella?op=imprimeix

Missa negra a la XXXI edició de l'Aquelarre de Cervera

Cervera.- Una missa negra, la presència de més bruixes i la programació d'una activitat 'sorpresa' que buscarà la participació del públic entre la invocació i l'escorreguda del Mascle Cabró són les principals novetats de la XXXI edició de l'Aquelarre de Cervera. Així ho ha explicat aquest dimarts el responsable de l'agrupació teatral Grepp Teatre de Cervera, Josep Maria Comas, que s'encarrega per primer any de coordinar l'espectacle més multitudinari de la festa més important de la capital de la Segarra, que enguany tindrà lloc del 29 al 31 d'agost. L'alcalde, Joan Valladura, ha destacat la consolidació de l'esdeveniment, que 'ja té el seu espai' al calendari de festes populars de Catalunya.

font: http://www.acn.cat/webACN/detallNoticia.do?idNoticia=444587

I aixó no ho consideren un delicte?

MADRID (Reuters) - No ha sido en Springfield, sino en la ciudad asturiana de Avilés. Homer Simpson ya ha quedado inmortalizado en una moneda de euro, sustituyendo el perfil del rey Juan Carlos.
Se desconoce si hay más copias en circulación o si se trata de una sola, pero José Martínez no salía de su asombro cuando al hacer el recuento de la recaudación del día en su tienda de golosinas se encontró con la moneda acuñada a la perfección con el rostro del irreverente personaje.
"La moneda tiene que estar hecha por alguien que se dedique a ello, el trabajo es impresionante", dijo el viernes a Reuters el dueño de la tienda.
Mientras que en una cara conserva el mapa de la Unión Europea, la otra ha sido tallada y alterada de tal forma que reproduce la calva, los ojos redondos e incluso la barba de Homer.
"Alguien me ofreció 20 euros por ella", contó Pepe, que señaló que no ha querido venderla, aunque "claro, todo en la vida tiene un precio".
Aún queda por saber si el autor del "euro-homer" es un artista frustrado o sólo un bromista, pero de momento el hallazgo corre como la pólvora entre las páginas de Internet dedicadas a la familia de Springfield.

font: http://es.noticias.yahoo.com/rtrs/20080808/ten-curiosidad-euro-homer-d3877cb.html

Orde del Temple - Viquipèdia

Orde del Temple - Viquipèdia

"Els templers espanyols demanden al Papa"

Els templers han demandat el Papa per haver suspès la seva orde l’any 1307 i li reclamen que es reconeguin els béns que els van confiscar, valorats ara en 100.000 milions d’euros. Segons els templers, no volen causar la fallida econòmica de l’Església catòlica, sinó que un jutjat reconegui la magnitud de l’operació tramada contra ells, ara fa 700 anys. En concret, afirmen que en aquella època tenien uns 15.000 cavallers per tot Europa i 9.000 propietats censades, a més de drets sobre terres, molins i drets portuaris, inclosos vaixells de transport i de guerra. Va ser el papa Climent V qui, l’any 1307, va suspendre l’orde. La demanda de l’Associació Orde Sobirana del Temple de Crist ha presentat la demanda als jutjats de Madrid contra la persona física del papa Benet XVI, com a successor de Climent V i no com a cap d’Estat del Vaticà. Li exigeixen la rehabilitació de l’orde i el reconeixement dels béns confiscats, valorats en uns 100.000 milions d’euros. També demanen la revisió del procés que va acabar amb la suspensió de l’orde templera. Això sí, asseguren que no volen la restitució patrimonial d’allò que l’Església els va espoliar al segle XIV. En aquella època, els templers disposaven de propietats en països com Espanya, França, Anglaterra, Portugal i Alemanya. La demanda està pendent que es resolgui el recurs d’apel·lació interposat per l’orde del Temple davant l’Audiència Provincial de Madrid, després que no va ser admesa a tràmit en primera instància. En la seva primera interlocutòria, la jutgessa va negar l’admissió a tràmit per falta de jurisdicció, en entendre que no corresponia al seu tribunal pronunciarse sobre fets de fa 700 anys.

font: http://lleida.bondia.cat/

"Comence el conte enrere (29 díes)"

Agramunt restaura els "capgrossos"

L’Ajuntament d’Agramunt
restaurarà els sis capgrossos
que acompanyen els gegants
a la cercavila, que estan força
malmesos. L’objectiu és pintar-
los i fer un vestuari nou
perquè puguin acompanyar
els gegants amb una coreografia
expressa el dijous, dia
4 de setembre, per la festa
major. Es composarà música
per l’ocasió i l’associació de
dones farà els vestits.

font: http://lleida.bondia.cat/