"només poden defensar amb total llibertat els interessos de la nació catalana els partits catalans que depenen exclusivament de Catalunya"
II Congrés Catalanista de 1885

dissabte, 29 de març de 2008

Per Sant Jordi L'Institut Ramon Llull promocinarà la cultura catalana arreu del món


Vint ciutats d'Europa, Amèrica i Àfrica acolliran activitats de promoció de la cultura catalana per celebrar la Diada de Sant Jordi, dins del programa 'Sant Jordi al món' que impulsa l'Institut Ramon Llull (IRL). Les activitats es realitzaran entre l'1 d'abril i el 3 de maig.El director de l'institut, Josep Bargalló, va assegurar ahir en roda de premsa que aquesta iniciativa serveix per "demostrar que Frankfurt va ser un moment excepcional d'un camí llarg", i no "una illa".Per Bargalló, 'Sant Jordi al món' neix "amb la voluntat d'aglutinar cada any més activitats a tot el món" i amb la intenció de projectar internacionalment la cultura catalana, i ha confiat que fins a mitjans d'abril, quan comencin les celebracions, la llista de ciutats pugui seguir ampliant-se.Ciutats com Santiago de Xile (Xile), Nova York (Estats Units), el Quebec (Canadà), Praga (República Txeca), Algèria i Madrid seran l'escenari d'"activitats molt diverses" que reforcen la "internacionalització creixent dels escriptors catalans, no de manera unívoca, sinó a través de xarxes", va puntualitzar ahir el cap de l'àrea d'Humanitats i Ciència del IRL, Carles Torner.


dimarts, 25 de març de 2008

El pròxim 17 de maig Benet volia acomiadar-se de Cervera


Cervera.- El polític, historiador i advocat, Josep Benet, volia acomiadar-se de Cervera el pròxim dia 17 de maig. El Centre Municipal de Cultura, el Casal i la Fundació Jordi Cases i Llebot, havien organitzat una jornada d'homenatge per aquesta diada sota el lema Benet Mestre. Juntament amb les entitats de Cervera i la Segarra s'havia preparat un reconeixement a la trajectòria del polític i la seva lluita contra el franquisme. Tant el director del Centre Municipal de Cultura, Josep M Llobet, com l'alcalde, Joan Valldaura, consideren que la d'avui és una jornada de dol per la ciutat. La Paeria ha decretat dia de dol i també en el plenari del proper dijous es farà un acte de reconeixement.


AVUI.cat - Mor Josep Benet als 88 anys

AVUI.cat - Mor Josep Benet als 88 anys

dissabte, 22 de març de 2008

Ja fà 40 anys del "Maig del 68"



La commemoració del 22 de març del 1968, el moviment que va plantar la llavor de la revolta estudiantil que dos mesos més tard va paralitzar França i es va exportar a bona part del món occidental, ha omplert el país de tota mena d'activitats que recorden el que es coneix com el Maig Francès. Llibres, estudis, actes universitaris i reportatges de televisió recorden una data que ha acabat convertint-se en un mite romàntic.
Tot i que és París el que ha passat a la història, la revolta estudiantil i obrera coneguda com a maig del 68 va començar en realitat el 22 de març, i no a la capital sinó a Nanterre, una ciutat del nord. Aquell dia, i en aquella ciutat, líders estudiantils com Daniel Cohen-Bendit, van plantar cara al sistema iniciant una onada de protestes que s'estendria a la Sorbona i acabaria paralitzant el país i, de forma colateral, molts països occidentals.
L'espurna que va fer encendre el foc revolucionari va ser la demanda d'acabar amb la separació entre nois i noies als campus universitaris. Aquesta demanda inicial va acabar derivant en una complexa revolta contra un sistema que, més de dues dècades després d'acabada la guerra, posava de manifest el malestar dels milers de joves, fills del baby boom de la postguerra, que estaven desencantats d'un món que no avançava. La guerra del Vietnam i el creixent malestar contra un capitalisme que, tot i l'existència de la URSS i els països comunistes, floria sense problemes, va acabar de conformar un còctel que va fer trontollar l'Estat francès.
De protesta a revolta"No a la universitat burgesa" era el lema dels estudiants que protestaven per la detenció d'uns companys, arrestats per manifestar-se contra la guerra del Vietnam. La resposta governamental, tancant la universitat de Nanterre, va ser el que va convertir una protesta puntual en una revolta nacional les conseqüències de la qual es van deixar sentir arreu del món. Quan el líder roig, Cohen-Bendt, va ser expulsat de França, els fets es desencadenen a una velocitat imparable.
Els estudiants responen a l'expulsió de Cohen-Bendt ocupant l'amfiteatre de la simbòlica universitat parisenca, la Sorbona. La resposta de l'Estat és una altra vegada contundent: la policia entra al campus i desallotja als ocupants. Però, una vegada més, la reacció governamental no fa més que agreujar la crisi. Minuts després que la policia desallotgés la Sorbona, el barri llatí és en flames. Novament el govern calcula malament: envia la policia i reprimeix durament els aldarulls al barri llatí. Les imatges de l'acció policial indignen als francesos. En pocs dies els sindicats criden als treballadors a la vaga general. La protesta s'ha tornat global. Amb fàbriques ocupades i aldarulls als carrers de totes les ciutats, França es troba immersa en una autèntica revolució popular.
RepercussionsEl Maig del 68 va acabar tenint una repercussió mundial. Les reivindicacions dels estudiants francesos es van estendre arreu dels països occidentals -fins i tot a la Catalunya de la dictadura- fent tremolar els fonaments de la societat de la postguerra i alimentant molts dels moviments contestataris de l'època.
"Cal liquidar el Maig del 68". Les paraules les va protagonitzar Nicolas Sarkozy durant la campanya electoral a les darreres presidencials, un símptoma que el debat sobre la revolta continua viva a França. Sarkozy es proclama hereu de la cultura del mèrit i de l'esforç, del respecte a l'autoritat del mestre, principis que, diu, van ser llençats per terra pels estudiants d'aquell Maig. El president no està sol en les seves crítiques. Maig 68, la gran estafa, de Gérard Gachet, és només una de les moltes obres crítiques amb la revolta. Però amb motiu del seu quarantè aniversari responen al president i a Gachet alguns dels protagonistes de l'època, com el propi Cohen-Bendit, el filòsof André Glucksmann o l'ex líder maoista Alain Geismar, que reivindiquen la importància de la revolta i la seva herència.




divendres, 21 de març de 2008

Les Caramelles, una tradició


Per Pasqua, a Catalunya i a Andorra es fan cantades de caramelles, cançons populars de tema religiós, satíric i amorós... (entre les més tradicionals figuren els goigs de la Mare de Déu del Roser). Aquesta tradició ha servat el sentit més genuí a pagès, on els caramellaires fan una cercavila per uns quants punts del poble i reben tot d'obsequis, que entomen dels balcons de les cases amb una cistella penjada al capdamunt d'una perxa. A Catalunya Nord les caramelles s'anomenen goigs dels ous, en al·lusió a un dels queviures que omplen la cistella.


dijous, 20 de març de 2008

Un altre cop Barça eliminat de la Copa del Rei



LA FOTO DEL DIA

Festes de Sant Josep Oriol


Les festes de Sant Josep Oriol o festa major del barri del Pi de Barcelona es celebren cada any el cap de setmana més proper al 23 de març, pels seus carrers i places. Durant tres dies s'escenifiquen la llegenda del sant i els atracaments del famós bandoler català Perot Rocaguinarda que havia estat un dels veïns més llegendaris del barri.Les Festes de Sant Josep Oriol es celebren durant tres dies, cada any el cap de setmana més proper al 23 de març. La majoria d'actes estan protagonitzats pels gegants del Pi, uns dels més antics de Catalunya: en Mustafà i l'Elisenda són originals del 1601, mentre que l'Oriol i la Laia daten de 1780. L'any 1995 s’hi va afegir el gegantet Perot Lo Lladre. Les celebracions, que s'efectuen des del 1995 gràcies a l'esforç de l'Associació d'Amics dels Gegants del Pi i dels comerciants i veïns del Barri del Pi, es realitzen en honor a aquest sant barceloní, que nasqué i visqué a la Ciutat Vella de la segona meitat del segle XVII. El barri que envolta l'Església de Santa Maria del Pi sempre ha tingut una veneració molt especial per la figura de Sant Josep Oriol, conegut amb el sobrenom de "el doctor pa i aigua" i de qui es diu que va destacar per la seva dedicació als malalts i als pobres, i per la seva austeritat. Programa d'actes El dissabte anterior a les festes s'escenifica a l'interior de l'església del Pi el Retaule de Sant Josep Oriol, una representació teatral vuitcentista on s'explica algunes escenes de la vida del sant, des del seu bateig i fins a la seva mort. Els actors són els membres de la parròquia i la colla que acompanya els gegants, que per un dia van vestits d'època. L'obra de teatre es desenvolupa al so de música barroca i tota l'església es guarneix per a l'ocasió. El programa d'actes comença divendres i inclou el Pregó de Festa Major, la remembrança del Miracle de les Monedes, que evoca un miracle atribuït al Sant que acaba amb el repartiment de monedes de xocolata entre el públic que hi assisteix, i una cercavila nocturna dels Gegants del Pi (En Mustafà i l’Elisenda) i els Gegantons del Pi, que va des de la plaça de Sant Josep Oriol fins a la plaça del Pi, on té lloc un Ball de Festa Major. Durant el recorregut es pengen els cartells dels atracaments d’en Perot lo Lladre de l'endemà. Dissabte al matí hi ha la Cercavila dels Oriols, els gegants "homes" de Ciutat Vella, per tal de fer l'ofrena floral a la figura del sant que hi ha a la Plaça de Sant Josep Oriol. Hi participen els gegants: Perot lo Lladre, Oriol i Mustafà del Pi, Nan Cu-cut i Roc (el Centenari) de la Plaça Nova, Senyor Ramon del Raval, Pep Barceló de la Barceloneta, Pere II el Gran de Sant Pere de les Puel·les, Tinet el Graller, Peret el Fanaler del Casc Antic, Rei Salomó de Santa Maria del Mar i Emili del Carrer Princesa. Aquest acte és l'oposat a la Processó de les Laies, una cercavila de gegantes que sempre es fa per les Festes de Santa Eulàlia. A les Rambles, un grup d’infants recullen l’ofrena floral per portar-la fins al punt final del cercavila, la plaça Sant Josep Oriol, Patró del Barri del Pi i de Ciutat Vella. Els actes de dissabte al matí inclouen l'actuació de la secció infantil i juvenil de l'Esbart Català de Dansaires. A la tarda, festival infantil amb xocolatada i a partir de les 21 h, cantada d'havaneres i rom cremat per a tothom. L'endemà, diumenge al matí, es realitza la Trobada de Gegants de Sant Josep Oriol, que té per amfitrions de les festes als Gegants del Pi, els Gegantons del Pi, el Perot lo Lladre, el Lleó de Barcelona i la Mulassa de Barcelona. Hi participen els gegants del districte de Ciutat Vella (els gegants de la Plaça Nova, del Raval, de la Barceloneta, del Casc Antic i de Sant Pere de les Puel·les), altres gegants de la ciutat de Barcelona i de la resta de Catalunya. La cercavila transcorre pels carrers del Barri Gòtic (Pi, Portaferrissa, Plaça Nova, Plaça de Sant Jaume, Ferran...) i finalitza a la Plaça de Sant Josep Oriol, on es fan els Balls de Gegants que coclouen les festes. Atracaments de xocolata Un dels actes més esperats de la festa són els Atracaments del Perot lo Lladre de dissabte a la tarda: la sortida pels carrers del Barri del Pi, en forma de gegantó i acompanyat pel seu seguici de músics i de gent del poble, del famós bandoler català del segle XVII, Pere Roca Guinarda, més conegut per Perot Lo Lladre. Fill del poble d'Oristà, al Lluçanès, segons l'imaginari barceloní aquest bandoler va viure amagat en una cova que hi havia al carrer de Ciutat Vella que encara duu el seu nom. Els dies que dura la festa el gegantó Perot visita i "atraca" botigues del barri per robar els "duros" de xocolata i repartir-los entre el públic que l'acompanya a la cercavila. Mentrestant un singular personatge va narrant el retaule d’en Perot.


diumenge, 16 de març de 2008

Maria de Buenos Aires



Cervera.- La companyia de la Segarra la Famiglia ha estrenat al Gran Teatre de Cervera Maria de Buenos Aires. Si bé és coneguda aquesta obra en concerts, és la primera vegada que la lletra d'Horacio Ferrer i la música de Astor Piazzola, es porten al teatre. L'obra és tot un repte en el que intervé en escena més de vint artistes entre música i el cant en directe, combinats amb el cos de dansa i l'actuació teatral. Per fer-ho, el director, Pep Oriol, s'ha valgut de les primeres veus i músics del tango com són entre altres Elba Picó, Rodrigo Flores, Jorge Serraute, i el bandoneista Marcelo Mercadante. Pel que fa a la dansa la portat a escena el grup Metros, amb la interpretació de la figura de Maria a càrrec de Sandrine Rouet, i l'adreça coreogràfica d'Alícia Pérez. L'actuació ha vist en la seva estrena la nit de divendres més de 500 espectadors.






Com a president del país Sarkozy no serà encertat, però el que no es pot discutir es que té bon gust per les dones

dijous, 13 de març de 2008

Processó de la Burreta


La Burreta és la processó del diumenge de Rams a la Ciutat Vella de Barcelona, una festivitat litúrgica que inicia el cicle de festes de Setmana Santa a Barcelona i que escenifica l'entrada de Jesús a Jerusalem sobre un ase.Barcelona no compta avui dia amb processons massa lluïdes, ni pel que fa a la participació popular ni pel nombre de passos que hi desfilen. Antigament, però, aquesta havia estat una ciutat de processons amb personalitat pròpia. Les dels barris de Gràcia, Poble Sec, Sant Martí o Sant Andreu del Palomar eren ben lluïdes, així com la de Collblanc, al llindar amb l’Hospitalet. Al centre de la ciutat, una de les més destacades era la processó de la Bona Mort, popularment coneguda com la processó dels Ossos, una espectacular cercavila de personatges que portaven elements relacionats amb la mort: cranis, dalles, ossaris, rellotges de sorra... Va ser iniciada pels monjos de Sant Agustí l’any 1700 i recorria, amb l’esperit de la Dansa de la Mort de Verges, els carrers del barri vell de Barcelona. Amb la reforma de la litúrgia del Concili Vaticà II quasi totes aquestes processons van desaparèixer. El diumenge de Rams, avui A Barcelona, el diumenge de Rams ha estat un dia en què tradicionalment els avis surten a passejar amb els seus néts i els compren la palma o rams que després porten a beneir a la sortida de les esglésies, que aquell dia fan una cerimònia especial. A la Ciutat Vella, es celebra la processó de Diumenge de Rams de Barcelona, també coneguda per la Burreta o la "Borriquita". Es tracta d'una processó d’implantació molt recent, que va néixer l’any 2002 de la mà d’una entitat d’origen andalús, filial número 12 de la Macarena de Sevilla: la Pontificia y Real Hermandad y Cofradía de Nazarenos de Nuestro Padre Jesús del Gran Poder y María Santísima de la Esperanza Macarena. La processó surt de l’església de Sant Agustí, al barri del Raval de Barcelona i fa un recorregut pels carrers del centre de la ciutat gòtica i torna a l’església de Sant Agustí, on té lloc la tradicional rebuda de Jesucrist i beneïda de les palmes. La processó, que va encapçalada per membres de la Guàrdia Urbana de Barcelona a cavall i de gala, està formada per un estol de nens i nenes vestits de blanc, uns portant uns panells amb dibuixos de les estacions del Via Crucis i els altres portant palmes, sacerdots i acòlits amb la creu parroquial i cirials, els germans majors i la Junta de Govern de la confraria, amb les vares i l’estendart de l’entitat, i tot un sèquit de feligresos anònims que porten palmes o rams. El nucli central de la processó està format pel pas anomenat Entrada de Jesús a Jerusalem, una imatge de Jesucrist assegut damunt d'un burro, amb una palma en una mà i repartint benediccions amb l’altra. L’animal protagonista del pas és el que dóna el nom popular a la processó. Aquesta imatge de Jesucrist sobre la burreta va ser realitzada als tallers de Sant Antoni Maria Claret d’Olot. Darrera el pas hi va una banda de música que posa les notes que fan moure la processó. Mentrestant i durant tot el matí, un nombrós grup de persones balla sardanes a l'esplanada de davant de la Catedral.


Text: Redacció festes.org

dimecres, 12 de març de 2008

Festa de la Mare de Déu dels Dolors a Bellpuig



Bellpuig celebra cada any pels volts del divendres abans de Divendres Sant un cap de setmana festiu que barreja la devoció a la Mare de Déu dels Dolors amb diverses activitats de cultura popular i tradicional, com l’entrega de Premis Valeri Serra i Boldú, la Trobada de Gegants i la Trobada de Bandes de Música. La devoció a la mare de Déu dels Dolors de Bellpuig va començar a principis del segle XVIII, quan la confraria del Sant Crist de Bornio va rebre una imatge seva l’any 1704. La devoció cap a la imatge va anar incrementant i l'any 1722-1724 ja hi ha constància escrita de comptes i resolucions que constaten la constitució de la Congregació del Dolors, una entitat que, per cert, ja era aleshores formada per homes i dones. El ritus central de la festa és el divendres abans de Divendres Sant. Aquell dia al matí es celebra una missa a l’Església de Sant Nicolau que acaba amb l’ofrena floral a la Mare de Déu dels Dolors i una visita al seu Cambril. Després que la Junta de la Congregació, la Banda Municipal i el Armats hagin anat a cercar els senyors Priors, comença la Magna Processó Penitencial que té lloc pels carrers de Bellpuig. Es tracta d’una solemne i emotiva processó que fa el següent itinerari: Carrer La Creu, Sant Josep, Homenatge a la Vellesa, Plaça Sant Roc, Plaça Ramon Bertran, Plaça Ramon Folch, Valeri Serra, Sant Josep, Verge dels Dolors i Església. La processó és multitudinària i emotiva, i hi participen unes 3000 persones de les 4000 i escaig que habiten el poble. L'endemà de la Festa de la Mare de Déu dels Dolors, dissabte, es fa lliurament a Bellpuig del Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular, considerat com un dels premis literaris de més importància dins el món de la cultura popular catalana. Diumenge de Rams, al matí els vilatans es concentren devant l’església per fer la benedicció de les palmes i palmons i, acabada la missa de Rams, es fa una cercavila amb els gegants de Bellpuig i una dotzene de colles convidades (Trobada de Gegants) i dues bandes de música, la Banda Municipal de Bellpuig i una colla convidada (Trobada de bandes) que surt de l’Ajuntament i arriba fins el pavelló poliesportiu on té lloc el dinar de gemanor. A la tarda es fa el concert de la Trobada de Bandes de Música, que tanca totes les celebracions d'un dels caps de setmana més festius de l'any a Bellpuig.






dimarts, 11 de març de 2008

La Generalitat inverteix 150.000€ en projectes artístics a l'Euroregió

La Generalitat invertirà 150.000 euros en projectes artístics en el marc de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània --integrada per Catalunya, l'Aragó, les Balears i les regions franceses de Llenguadoc-Rosselló i Midi-Pirineus-- el 2008-09.A més, renovarà el portal cultural 'euroregio.eu/portalcultural', ha informat avui la Conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació.En un acte que tindrà lloc avui a Barcelona, la directora de l'Entitat Autònoma de Difusió Cultural, Berta Sureda, presentarà els fons, dotats amb 665.000 euros, per finançar projectes al marc de l'Euroregió amb l'objectiu d'impulsar iniciatives conjuntes entre els governs que conformen l'ens.El director del centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ramon Fontdevila, informarà sobre les beques destinades a la mobilitat transfronterera, dotades amb 15.000 euros.

diumenge, 9 de març de 2008

Si aquest "elemento" els represente, ara si podem dir que ja han perdut el nord




EFE MADRID
Rodolfo Chikilicuatre, amb la seva televisiva Baila el chikichiki, va ser elegit ahir a la nit pels espectadors de TVE per representar Espanya al Festival d'Eurovisió 2008 el dia 24 de maig en la gala que se celebrarà a Belgrad (Sèrbia).Al programa Salvemos Eurovisión, que es va emetre ahir a la nit per TVE i que va ser presentat per la italiana Raffaella Carrá, es van donar a conèixer els resultats dels vots per escollir l'artista que representarà Espanya en el festival europeu de la cançó. Chikilicuatre és un dels personatges del programa d'Andreu Buenafuente a La Sexta. La seva estètica recorda Elvis Presley, amb exagerat tupè i patilles, en perfecta combinació amb ulleres mida XL i miniguitarra de joguina.10 aspirantsRodolfo Chikilicuatre competia amb La Casa Azul, Arkaitz, Coral, Bizarre, Lorena C, Innata, Marzok Mangui, Ellas i D-Vine.Els cinc primers candidats van ser triats pels internautes a través de la pàgina d'internet MySpace, que va rebre més de dos milions de vots, mentre que els altres cinc van ser seleccionats per un jurat d'experts musicals designats per RTVE.El controvertit Baila el chikichiki va ser potser el tema més aplaudit de la gala d'ahir a la nit, malgrat que el seu intèrpret, Rodolfo Chikilicuatre, també va rebre per part del públic crits de "¡fora, fora!", mentre que els seus seguidors l'animaven reclamant "Chikichiki a Eurovisió".

Els actors de la Passió de Cervera van plegats a votar


Cervera.- Abans de començar la escenificació de la Passió de Cervera, a les nou del matí, els actors entre els quals hi havia romans, jueus i fariseus, han sortit del Gran Teatre per poder complir amb el precepte electoral. El fet que l'obra comenci a les deu del matí, ha portat que els actors hagin sortit amb les indumentàries de l'època romana. Cada grup s'ha dirigit al seu col·legi electoral. Entre les curiositats d'aquesta peculiar votació, cal destacar que l'actor que fa de Crist, Xavier Joan, ha votat en una taula en la qual hi havia de vocal una monja. La salutació ha estat efusiva. A les deu del matí quan s'ha aixecat el teló, els 300 actors de l'obra estaven ja a peu d'escenari.


Imatge: www.telentrada.com/.../imagenes/Imagen_9484.jpg

divendres, 7 de març de 2008

Edicions Proa celebra el 80 aniversari


Edicions Proa ha presentat avui la reedició de 80 obres, quatre de les quals estaven descatalogades, per commemorar el 80 aniversari de la seva col·lecció A tot vent, la història de la qual és la de la "fidelitat a una literatura i la selecció de la millor narrativa universal i catalana", ha destacat el director d'Edicions Proa, Isidor Cònsul.
Les quatre obres que ja no es comercialitzaven en català i que ara A tot vent torna a publicar són 'El meu Mikhaïl', d'Amos Oz, 'Washington square', de Henry James, 'La marxa de Radetzky', de Joseph Roth i 'La ribera dels Sirtes', de Julien Gracq.
La resta d'obres que formen aquesta selecció d'A tot vent i que Cònsul va catalogar d'"efemèrides per a la cultura" catalana van des de 'La Ilíada' d'Homer i els 'Evangelis' dels quatre Apòstols fins a 'L'alquimista' de Paulo Coelho i 'Trilogia de Nova York' de Paul Auster. Els 80 títols formen en si una "història de la literatura", segons Cònsul, que els ha elegit entre els 485 títols que s'han publicat en aquesta col·lecció des de 1928 fins avui.


La Fira se Sant Isidre de Cervera canvia d'espai



La 64a edició de la Fira de Sant
Isidre, que tindrà lloc els dies
15, 17 i 18 de maig, presentarà
força novetats respecte les edicions
anteriors. Un dels principals
canvis serà la ubicació del
recinte firal, que fins ara es trobava
als patis de la Universitat,
dels quals no es pot fer ús per
les obres de rehabilitació de
l’edifici. Els espais expositius es
distribuiran entre la plaça Pius
XII, on s’instal·larà una carpa
per als estands multisectorials;
la rambla Lluís Sanpere, on es
concentrarà l’exposició de maquinària
agrícola i vehicles; la
plaça Santa Anna, amb un espai
per a entitats de la comarca;
el carrer Major, on es trobaran
les parades d’artesania i del 4t
Mercat del Caragol, i la plaça
Major, que serà un nou espai
dedicat a la gastronomia del
territori.

dimecres, 5 de març de 2008

Cranach censurat


A la Venus, de Lucas Cranach (1472-1553), no la deixen entrar al metro de Londres, però ahir va ser presentada a la Royal Academy en tota la seva glòria. A la xarxa del metro prohibeixen els nus i ni la mitològica deessa s'ha escapat de la censura. El museu londinenc la va triar, infructuosament, per anunciar l'exposició sobre aquest pintor del Renaixement alemany que s'obre dissabte. L'exposició, amb 70 obres, recull les seves obres fetes a la cort, però també les imatges bíbliques i mitològiques amb cossos que investiguen la perfecció.
Al costat de les pintures fetes majoritàriament sobre fusta, es presenten també dibuixos i llibres dels que feia la família Cranach a la seva impremta.



Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 47. Dimecres, 5 de març del 2008

Ruta de la Guerra Civil a La Segarra



La Ruta de la Guerra Civil a la Segarra està en marxa des d’aquest cap de setmana. La ruta consta de 8 punts itinerants per la comarca i comença al Clots dels Àubens on van morir 12 carmelites de Tàrrega en començar la guerra.
Tot seguit, la visita es trasllada al poble de Concabella on durant la guerra va ser un camp de treball per aixecar fortificacions republicanes. Més tard podem continuar la ruta al camp d’aviació de l’Aranyó, molt a prop dels quatre camins en direcció a Cervera, aquí encara es poden observar les dues entrades del refugi antiaeri i alguns serveis en ruïnes dels lavabos, cuines i menjadors dels pilots republicans. Es pot continuar fins al Canós, on podrem veure dos búnquers gairebé intactes, un d’ells de formigó. A Cervera inclou el cementiri, l’exterior del col·legi Balmes, el Centre Obrer i la Universitat.


dissabte, 1 de març de 2008

Desprès de la "Passió", rebrà de retruc també la festa de l'Aquelarre?


Segons publica el suplement 'Urgell-Segarra' del diari 'Segre' d'ahir divendres 29 de febrer, la festa de l'Aquelarre es troba a hores d'ara sense director/a artístic per l'edició d'enguany, doncs no s'ha presentat cap projecte al concurs convocat amb aquesta finalitat per la Comissió Organitzadora de la festa.
Aquest fet obligarà la Comissió Organitzadora a trobar ben aviat una solució a aquest entrebanc, doncs cal recordar que ens trobem a tan sols sis mesos de la celebració del XXXI Aquelarre.
Segons ha indicat el regidor de Festes, Sr. Jaume Carcasona, la solució caldrà cercar-la entre el teixit associatiu de la ciutat, i si això no és possible, caldrà parlar amb algun grup teatral de fora de Cervera que se'n pugui fer càrrec.



Més de 500 membres de les penyes blaugranes de Catalunya obriran la temporada de la Passió de Cervera

Més de 500 membres de les penyes blaugranes de Catalunya obriran la temporada de la Passió de Cervera

Cervera se solidaritza amb Sant Guim de la Plana


El record a l’exalcalde de Cervera, Joan Salat, va protagonitzar el pregó de la Passió, el passat dissabte 23 de febrer, a la sala de l’antiga biblioteca de la Universitat. El president del Patronat de la Passió, Ramon Subías, va tenir unes paraules de condol i a la vegada d’agraïment per Joan Salat per haver estat part integrant en les representacions de la Passió, on actuava de fariseu, i per haver aconseguit que Cervera fos coneguda arreu com “la ciutat de la Passió” quan ell era president del Patronat. Enguany, com una mostra de solidaritat, el Patronat ha encarregat el pregó al Grup la Marinada de Sant Guim de la Plana, el president del qual, Josep Maria Cera, s’encarregà de llegir-lo. Cera també es va unir al dol del patronat i el consistori per Joan Sala, i va manifestar la seva alegria perquè finalment les representacions de la Passió no hagin arribat a la seva fi. Cal recordar que la relació entre La Marinada i el consistori de Sant Guim és nul·la, d’ençà que aquest darrer va forçar a suspendre la 25 edició de pessebre vivent. Posteriorment, el president de La Marinada va rebre una placa d’homenatge de mans del president del Patronat, que és lliurada cada any als organitzadors del pregó. L’acte va finalitzar amb l’entrega de les partitures de la Passió a l’Arxiu Històric de la Segarra. La partitura original és obra del mestre Jesús Quintana, per bé que la reuperació l’ha dut a terme el músic cerverí Jordi Castellà.


"El temps a Cervera"

"Els meus videos al Youtube"