"només poden defensar amb total llibertat els interessos de la nació catalana els partits catalans que depenen exclusivament de Catalunya"
II Congrés Catalanista de 1885

dissabte, 20 de novembre del 2010

"Els Segadors, versió antiga"



Catalunya, comtat gran,
qui t'ha vist tan rica i plena!
Ara el rei Nostre Senyor
declarada ens té la guerra.

Bon cop de falç
Bon cop de falç defensors de la terra,
Bon cop de falç

Lo gran comte d'Olivars
sempre li burxa l'orella:
-Ara es hora, nostre rei,
ara es hora que fem guerra.-

Bon cop de falç
Bon cop de falç defensors de la terra,
Bon cop de falç

Contra tots els catalans,
ja veieu quina n'han feta:
seguiren viles i llocs
fins al lloc de Riu d'Arenes;

Una església n'han cremat,
que Santa Coloma es deia;
mataren un sacerdot
mentre que la missa en deia.


Mataren un cavaller,
a la porta de l'església,
en Lluís de Furrià,
que els àngels li fan gran festa.

Lo pa que no era blanc
deien que era massa negre:
el donaven als cavalls
sols per assolar la terra.

Del vi que no era bo,
n'engegaven les aixetes,
el tiraven pels carrers
sols per a regar la terra.

Al davant dels seus parents
deshonraven les donzelles.
i mataven els seus pares
si de mal donaven queixa.

Bon cop de falç
Bon cop de falç defensors de la terra,
Bon cop de falç

Ne donen part al Virrei,
del mal que aquells soldats feien:
-Llicència els n'he donat jo,
molta més se'n poden prendre.-

Bon cop de falç
Bon cop de falç defensors de la terra,
Bon cop de falç

A vista de tot això
s'esvalota la terra:
comencen de llevar gent
i enarborar les banderes.

Han entrat a Barcelona
mil persones forasteres;
entren com a segadors,
com érem en temps de sega.

Han anat a la presó,
donen llibertat als presos
el bisbe els ha beneït
amb la dreta i l'esquerra.

-On es vostre capità?
On és vostre bandera?-
Varen treure el bon Jesús
Tot cobert amb un vel negre:

-Aquí és nostre capità,
aquesta es nostre bandera.-
A les armes catalans,
Que ens ha declarat la guerra!

Bon cop de falç
Bon cop de falç defensors de la terra
Bon cop de falç


VISCA CATALUNYA!!!!

"I a sobre ens titllen de insolidaris"


Catalunya-Espanya La Vanguardia

Un mal negoci
La Vanguardia
David García 2010.08.03 - 10:32 hores
L'augment de l'independentisme a Catalunya no és casual ni tampoc respon a una sèrie de circumstàncies difícils d'explicar.

Mentre l'independentisme català de principis dels 80 i dels 90, tot i ser portador de l'actual flama, responia en molts casos a qüestions identitàries, que en alguns casos impossibilitava una major aglutinació; podem dir que a dia d'avui es pot constatar sense por a equivocar-nos que l'independentisme català del segle XXI és transversal, plural, cívic i sobretot democràtic, per això no deixa d'augmentar. L'independentisme català creix perquè les raons per apostar per un nou estat, són moltes i molt diverses, la qüestió econòmica, la supervivència cultural, l'aprofundiment en l'àmbit democràtic, el dret inalienable que tenen els pobles a decidir el seu futur, les qüestions històriques, els greuges comparatius amb Espanya, la voluntat de viure millor, etc.

Per això el ventall de raons són nombroses i perquè l'actitud de l'estat espanyol cap a Catalunya no ha fet res més que contribuir i augmentar la desafecció dels catalans cap a l'Espanya monolingüe i centralista. Per contra, l'espanyolisme o unionisme a Catalunya només respon a dia d'avui a pures raons identitàries, però més enllà d'aquestes raons no s'exposa cap argument que justifiqui l'actual dependència de Catalunya amb Espanya. I aquí, tot i que el discurs economista no entusiasmi a certs col.lectius independentistes, és on podem teixir complicitat amb certs sectors de la societat catalana que fins ara no mostraven massa simpaties cap al independentisme. Al final, no només la situació cultural mostra l'esperit colonialista d'Espanya amb Catalunya, l'aspecte econòmic diria que és on actualment es visualitza de manera clara i rotunda la política colonial que fomenta l'Espanya constitucional respecte a Catalunya.

Perquè si deixem les raons identitàries de banda i ens centrem en el dia a dia, qui pot defensar l'espoli que patim tots els catalans, independentment de si es senten espanyols o catalans?

Qui pot defensar per raons identitàries que Espanya robi a Catalunya 60 milions d'euros al dia a partir del dèficit fiscal?

Qui pot defensar que els estudiants catalans reben només el 5% de totes les beques de l'estat i els estudiants de Madrid rebin el 58%?

Qui no voldria veure augmentada per meres qüestions identitàries la renda per càpita anual dels catalans en uns 2.400 € a l'any si tinguéssim seguretat social pròpia?

Qui pot defensar que el "Ministeri de Cultura" faci una despesa anual per cada espanyol de 47 € i per cada català només de 5 €?

Qui voldria viatjar per pures qüestions identitàries amb el 40% dels trens construïts per l'estat durant la dècada dels 70 que es van considerar obsolets i que encara circulen per Catalunya, mentre que Madrid només té el 4%?

Qui no voldria veure el seu país 7 vegades més ric com va dir el Premi Nobel d'Economia Aplicada a la UB el passat mes de maig?

Qui pot defensar per causes identitàries que 1 de cada 3 anys el Ministeri de Foment no inverteixi res de res a Catalunya?

Qui vol, tot i ser català i sentir-se espanyol, que cada any ens robin 20000000000 d'euros (11% del PIB), sent així la regió del món que pateix més dèficit per part del seu govern? Realment sentir-se espanyol a Catalunya compensa això?

Com a resident a Catalunya, qui pot tolerar, per qüestions identitàries, que per cada 12,7 milions d'euros que s'inverteixen en medi-ambient a l'aeroport del Prat, s'inverteixin 300 milions al de Barajas?

Per molt espanyolista que un sigui a Catalunya es pot defensar que entre 1985 i 2005 només s'hagin construït a Catalunya 20 km d'autovies mentre que a Madrid es facin prop de 900 en el mateix període?

Per motius identitaris es pot acceptar i no protestar quan a Catalunya només s'inverteix una mitjana del 12% del PIB espanyol anual tot i aportar el 22% d'aquest PIB espanyol?

Realment les raons identitàries compensen el greuge que hem patit per exemple amb l'AVE? A Catalunya, per l'AVE, el govern va invertir 316 € per català, però en el mateix any va invertir 1.198 € per andalús, 894 € per madrileny, 574 € per aragonès i 407 € per castellanomanxec.

¿Justifica el sentiment d'identitat pagar peatges i més peatges?

Cal ser estúpid per defensar la dependència de Catalunya amb Espanya quan nosaltres els catalans, independentment de si ens sentim espanyols o catalans, si anem amb la vermella o no, estem perdent l'oportunitat de viure millor. Estem perdent l'oportunitat de donar un futur millor als nostres fills per una qüestió identitària i si un es para a pensar fredament arriba a la conclusió que ningú no podria arribar en tolerar per una qüestió identitària tal contradicció. ¿Aquells que són tan identitaris acceptarien patir un greuge a l'inrevés?

Espanya és un mal negoci a nivell cultural però sobretot a nivell econòmic, i ho és perquè tractar Catalunya com una colònia forma part del seu leitmotiv nacional.

divendres, 19 de novembre del 2010

"Lee la camiseta"


En honor a todas las mujeres que ya no están, a las que aún están luchando. NO APAGUEMOS LA VELA


Lee esta camiseta!!!
Este es el correo sobre cáncer de mama más bonito que jamás haya recibido.
Encuentren una cura antes de que me crezcan las tetas !!!!!.

Una pequeña solicitud:

Todo lo que se pide es mantenerlo circulando.
Aunque sea a una sola persona más...
En memoria de las que han muerto por el cáncer
o siguen viviendo con él..
Una vela no se pierde por iluminar otra.
Por favor mantén la vela encendida!!!

divendres, 5 de novembre del 2010

"Gegantàlia"




"Consells per acabar amb la corrupció"

Finlàndia ha estat reconeguda internacionalment com la nació menys corrupta del planeta, una part d'aquest assoliment recau en l'estricta moralitat imperant al país, però tot i això, i per a facilitat la transparència, també compta amb un conjunt de principis enfocats a evitar l'abús de poder i que són insòlits a la cultura espanyola.

PRIMER: A Finlàndia qualsevol compra que fagin les administracions públiques, des d'un edifici fins a un boli, ha de ser executada a preus de mercat, i incloure obligatòriament tres ofertes de proveïdors diferents, per tal de triar la més baixa. No és legal, ni admissible, ni justificable, pagar 100 euros per un cartutx d'impressora o 1000 per una cadira encara que les factures siguin correctes. Dos exemples que van passar a espanya i que la justícia no va poder castigar.

SEGON: Principi de transparència total de les administracions públiques. Qualsevol decisió presa per un funcionari públic dins de l'exercici de la seva professió (excepte les relacionades amb la seguretat) pot ser coneguda per la resta de ciutadans. Ningú pot negar-se a satisfer les necessitats d'informació no només dels periodistes sinó dels votants. Degut a això, actuacions contra aquesta norma (com aquesta) són no només contràries a l'ètica sinó també il·legals.

TERCER: Principi de transparència total dels comptes dels ciutadans. Els finesos poden sabre els ingressos declarats de tots els residents del país, ja sigui un aturat cobrant els ajuts corresponents, l'artista més exitós de la nació o el CEO de Nokia. L'equivalent peninsular [sic] permetria conèixer els comptes no només empresarials sinó personals d'Emilio Botín, Pérez Reverte, Felipe González, Aznar, Adolfo Domínguez o cada un dels veïns de Madrid.

QUART: Absència d'alcaldes: el govern dels municipis a Finlàndia correspon a "City Managers", o sigui, a funcionaris públics amb experiència en l'administració d'entitats d'aquest tipus. D'aquesta forma, els ciutadans poden distingir amb claredat que la persona al càrrec és algú supeditat als votants i que pot ser despatxat o substituït pel Consell Municipal (l'òrgan escollit a les urnes). Helsinki n'és l'excepció d'aquest model.

CINQUÈ: Absència de càrrecs de designació política: A Finlàndia els secretaris d'estat són funcionaris de carrera que assoleixen el lloc tot superant proves objectives en lloc de per designació partitocràtica. Al 2005 es va fer una remodelació del sistema per tal de permetre a les organitzacions polítiques poder triar als secretaris d'estat, però tot i així molts continuen sent encara ara treballadors públics ascendits per mèrits propis.

SISÈ: Estructura de poder col·legiada: La corrupció s'estèn més fàcilment quan el poder es concentra en un sol individu, i per això a Finlàndia es promou la presa de decisions mitjançant el debat i el consens. Igual que l'òrgan política principal de les ciutats és el Consell Municipal (l'alcalde només és un treballador públic), el Consell de Ministres té més capacitat de poder que el President de la República.

SETÈ: Principi d'accés lliure al poder. La possibilitat de convertir-se en un membre d'alt rang de l'administració i els ministeris finesos no recau en una elit intel·lectual formada a institucions d'ensenyament concretes com a França. Tampoc en persones que puguin atreure la inversió de diferents empreses per sufragar les seves campanyes com a Estats Units. Ni en ciutadans adscrits a organitzacions polítiques que ascendeixen pels mèrits interns dins de la seva organització com a espanya. A Finlàndia els llocs són coberts per funcionaris públics (seguint un barem meritocràtic), i aquesta carrera està oberta a tots els finesos. El país evita per tant haver de recórrer a un model com l'espanyol on els càrrecs de lliure designació del govern (escollits ideològicament) reben 200.488 euros anuals i es multipliquen d'una manera obscura per totes les administracions.

VUITÈ: Principi de proporcionalitat del càstig. La quantitat de les multes per violar les normes sol ser proporcional als ingressos dels individus i de les empreses. Al 2001 Anssi Vanjoki, alt executiu de Nokia, va ser considerat culpable de conducció temerària per passar-se del límit de velocitat en una Harley Davidson, i se li va imposar una multa de 104.000 dòlars d'aquella època. Aquest principi de proporcionalitat al càstig, junt amb la marca social que comporta estar embolicat en un cas de corrupció, actua de forma extremadament disuassòria davant de possibles temptacions de creuar el límit de la legalitat.

"Auca dels 350 anys del Tractat dels Pirineus"


dimarts, 2 de novembre del 2010

"Jornada Dona Salut"




Informació facilitada per: Pilar Martinez Bertholet (DTS ABS Cervera - Segarra)

"El temps a Cervera"

"Els meus videos al Youtube"