"només poden defensar amb total llibertat els interessos de la nació catalana els partits catalans que depenen exclusivament de Catalunya"
II Congrés Catalanista de 1885

dijous, 31 de gener del 2008

L'Àliga de Tàrrega


L’any 2006 es van organitzar per primera vegada els Tallers per a la Festa, un projecte emmarcat dins l’Escola Catalana de Cultura Popular i que presenta una sèrie de programes per a la recuperació, creació o actualització d’una festa. Un d’aquests projectes es desenvolupà a la capital de l’Urgell, amb la creació de la Cercavila Nocturna de la Tàrrega Medieval, que recrea els fets del 20 d’abril de 1325, quan en una ronda de joves targarins que cantaven albades, un joglar va ser ferit, i dies més tard, va morir. Arran d’aquesta idea, els Tallers per a la Festa programaren una seguit de tallers per donar forma a la cercavila.
En la celebració de la primera Cercavila Nocturna de la Tàrrega Medieval, el 12 de maig de 2006, hi participà l’Àliga d’Agramunt. A partir de l’actuació d’aquest element, l’Associació Guixanet per la Cultura Popular de Tàrrega va impulsar la creació de l’Àliga de Tàrrega, amb el suport del Centre de Promoció de Cultura Popular i Tradicional de la Generalitat de Catalunya, que va fer-se càrrec del cost de la figura.
Un any més tard, l’Àliga de Tàrrega va aparèixer per primera vegada per participar en la segona Cercavila Nocturna de la Tàrrega Medieval, el divendres 11 de maig de 2007, però no fou oficialment presentada fins al diumenge 13 de maig, a dos quarts de dues del migdia, a la plaça Major targarina.
L’Àliga de Tàrrega, inspirada en l’escut oficial de la ciutat, és bicèfala i duu les quatres barres catalanes i els escacs dels senyors de Tàrrega al pit. És obra de l’artista Agnès Pla, de Guissona, que l’ha creada amb fibra de vidre, cosa que possibilita que el seu pes sigui de només 37 kg malgrat el seu gran volum. Els caps de l’Àliga llueixen dues corones realitzades per la joiera targarina Anna Puig.
L’acte de presentació oficial també va comptar amb l’estrena del “Ball de l’Àliga de Tàrrega”, amb música d’Albert Solé, de Bellpuig, interpretada per la cobla de ministrers Espremulls i coreografia de Ton Farran, de l’Esbart Albada. L’Àliga va fer el primer ball davant de les autoritats i de les Santes Espines de Tàrrega, copatrones de la ciutat juntament amb la Mare de Déu de l’Alba.
Les sortides protocol·làries de l’Àliga de Tàrrega se centraran, al costat dels gegants i capgrossos, en la Festa Major de Maig i la processó de Corpus. Gerard Pouget


dimecres, 30 de gener del 2008

Festa de la Candelera



Nombroses activitats infantils, una plantada col·lectiva d'arbres i el cercavila de gegants i cap-grossos conformen, juntament amb els actes religiosos propis de la Candelera, la celebració de la Festa de la Mare de Déu de la Cova, festa major d'hivern que es celebra durant tot el cap de setmana. La Festa de la Mare de Déu de la Cova o altrament coneguda com la de "La Candelera" és considerada la Festa Major d'Hivern d'aquesta localitat i se celebra el cap de setmana després del 2 de febrer. Les festes s'inicien el divendres amb la Dia de l'Arbre (des de 2006), una gran plantada popular que té com actors actius a la mainada de les escoles del municipi, que omplen els centres educatius i el parc del Comú amb els plançons que amb el temps esdevindran arbres. La quitxalla també és protagonista de la resta d'actes de la festa, destacant totes les activitats que es realitzen durant el dissabte, des de la xocolatada popular del matí, la cercavila amb el gegants de Calafell (des de 1982) i diverses colles convidades, i el correfoc amb la colla de diables local Guaite'ls. Les activitats del dissabte es tanquen amb el Ball de Nit, per totes les edats. El diumenge els veïns i veïnes de Calafell es lleven amb les Matinades dels Grallers de Calafell, acte que dóna pas a la missa solemne cantada i el cant dels goigs, a càrrec del Cor Parroquial Santa Creu. Durant l'ofici es beneeixen les candeles i posteriorment es venera la Mare de Déu de la Cova. Les activitats del matí es clouen amb una ballada de sardanes. Durant la tarda es costum fer-hi un concert de música en català al Teatre Auditori Municipal.

Text: Redacció festes.org

Fotografies: Ajuntament de Calafell


dimarts, 29 de gener del 2008

Assaig Grallers Geganters





Divendres pasat a les instal.lacions del parking de l'associació de transportistes de Cervera, va tenir lloc el primer assaig de la colla de "Grallers Geganters". Durant una hora vam estar intentan esverinar com aconseguir dominar aquests "artefactes"(almenys que fesin un so ho vam aconseguir). Hem de agrair la col.laboració del Xavier Martí, qui amb la seva paciencia ens va anar orientan una mica de com fer-la tocar.


divendres, 25 de gener del 2008

La festa de la Llordera de Torà celebra la majoria d'edat


La Festa de la Llordera de Torà, també coneguda amb el nom de la Festa del Brut i la Bruta, enceta cada any els Carnestoltes de Lleida. Enguany, però, la data té certa significació ja que la festa arriba als 18 anys de la seva recuperació. Per celebrar-ho aquest dissabte la comissió proposa una reinvenció de la festa. Segons el president de l'Associació del Brut i la Bruta, Agustí Coscollola, la present edició es pretén un canvi d'aires i presentarà menys solemnitat i més disbauxa. La direcció artística correrà de la mà del toranès i membre de la companyia la Cubana Toni Torres. L'objectiu és un Carnaval més colorista. Tot i això es mantenen igualment el ball de la dansa dels Emprius i el ritual pregó a càrrec d'un Personatge sense interès internacional. La festa comença divendres quan els infants fan el Mercat de Carnaval. Dissabte, però, és la diada gran. Els actes comencen a les 17:00 h. a la plaça del Vall, i la rua fa un itinerari per la zona històrica fins la plaça de la Font on hi ha el monument a la festa de la Llordera.


dilluns, 21 de gener del 2008

Els Gegants Bojos de Solsona


La festa de Carnaval a Solsona es caracteritza, entre d’altres coses, per l’aparició d’uns gegants que reparteixen mastegots a tots aquells i aquelles que gosen posar-s’hi a sota: són els Gegants Bojos, una de les famílies de gegants més conegudes i originals del repertori català i que ja acompleixen 25 anys d’existència.Després d’haver estat prohibida durant molts anys, quan els solsonins van decidir recuperar la festa de Carnaval, van veure que l’antic model de festa agrària ja no els servia. Va ser aleshores quan van decidir, guiats per la premissa que el carnaval és una festa d’inversió, invertir la festa major. I per això van fer construir, de la mà de Manel Casserras, uns gegants que s’allunyessin el màxim possible de la cerimonialitat i serietat de les figures de festa major. Van construir els Gegants Bojos, com els anomenen ells, una família de gegants de mans lliures, divertits i esbojarrats, que són la rèplica satírica i grollera dels gegants “oficials” de Solsona. En els darrers temps i malgrat que no realitzen massa sortides, aquests gegants han assolit molta popularitat no només a la comarca sinó també a la resta de la geografia catalana. El Carnaval de Solsona aplega cada any milers de visitants que volen compartir amb els solsonins uns dies de disbauxa. El que diferencia el carnaval solsoní d’altres festes són, entre d’altres: la bramada del ruc, les bates de les comparses (que no van disfressades), la pujada del ruc al campanar amb la consegüent pixada ritual que mulla a tothom, i les sopes escaldades. Però el protagonisme del carnaval solsoní, malgrat que també hi desfilen la resta de figures festives de la capital del Solsonès (la Vaca, el Bou, les Cuques, el Mussol, la Draca i els Caps Grossos) se l’enduen els Gegants Bojos i els seus balls. La saga dels Gegants Bojos El nucli de la família de gegants Bojos compta amb quatre membres, tots sortits del taller del mestre geganter Manel Casserras. El Gegant Boig (1978) fou la primera peça construïda i la que inicià la saga. Després vingueren la Geganta Boja (1979), el Mocós (1980), la Geganteta (1982) i les rèpliques dels gegants bojos per als infants. La principal novetat d’aquests gegants, a banda dels seu aspecte burlesc, groller, divertit i agosarat, és que es tracta de figures amb les mans lliures, dotades de braços articulats que els permeten anar repartint garrotades a tot aquell que gosi ballar al seu costat. I és precisament en la dinàmica que proposa aquest joc que incita a la participació -reptant a posar-se sota la figura sense rebre cap mastegot- on hi ha la clau de la popularitat d’aquests gegants. L’èxit d’aquestes primeres figures féu que se'n creessin més: el Xut (1981), el Tòful-Nano (1983), la Draca (1984), Els Nans (1985), el Comte de l'Assaltu (1986), l'Olímpic (1987) i la Vaqueta (1997). Un extens repertori d’elements que configuren un dels patrimonis culturals de la ciutat, al que li ha donat continuïtat el fill del desaparegut Manel Casserras. Els Gegants Bojos giravolten al so d’una música pròpia: la del pas doble "Bufí", que ha esdevingut l’himne de la festa de carnaval. Els Gegants Bojos acompanyen l’arribada dels carnestoltes el dijous gras, l’enterrament de la sardina el dimecres de cendra i efectuen la ballada principal la nit del dissabte al diumenge de carnaval a la plaça major de Solsona. Els altres gegants manotes El model de gegants de mans lliures de Solsona, popularment coneguts per “Manotes” en altres indrets, ha estat imitat en altres pobles. La majoria d’aquest tipus de gegants han estat construïts pel taller de Manel Casserres, pare i fill, i en general es tracta de figures no gaire altes. D’entre els més importants hi ha les dues parelles de gegants del Carnaval de Torà, el brut i la bruta i el bonic i la bonica, els gegants de la colla de geganters “Maitips” de Peramola (Alt Urgell), els gegantons de Bellvís (Pla d’Urgell) i els gegants de Pradell de Sió (Noguera). El municipi de Sant Feliu de Llobregat estrenarà uns gegants de mans lliures ben aviat.

Text: Redacció festes.org

Fotografies: Arxiu festes.org i Rafael López-Monné

diumenge, 20 de gener del 2008

Sopar dels Geganters de Cervera 19 gener 2008

Avui disabte 19 de gener ens hem reunit al "Restaurant Bargués" de Cervera , per a celebrar el sopar de Nadal (aplaçat uns dies) la colla dels "Geganters de Cervera "com podeu veure als videos el sopar va estar amenitzat a cop de gralla pel "Toni's grup" el acte va transcorre de lo més entretingut, tan es axis que fins hi tot s'ens va fer cur. Ara a escalfar "motors" per als propers esdeveniments d'aquest 2008.


dijous, 17 de gener del 2008

Tàrrega opta a ser Ciutat Gegantera 2009




Tàrrega aspira a ser Ciutat
Gegantera 2009. La llarga tradició
de gegants i capgrossos
que ostenta el municipi ha
animat la colla local La Fal·
lera Gegantera a presentar la
candidatura, que en cas de
fructificar podria portar l’any
vinent fins a la capital de
l’Urgell unes 4.000 persones
vinculades a aquest àmbit de
la cultura popular.
L’Agrupació de Colles de
Geganters de Catalunya celebrarà
el proper 9 de febrer
a Sant Joan Despí una assemblea
general per proclamar la
localitat guanyadora.
Tàrrega és l’única candidata
de les terres de Lleida.
L’alcalde de la ciutat, Joan
Amézaga, i el regidor de Cultura,
Jordi Ramon, seran presents
a la reunió per defensar
l’opció al costat dels 20 membres
de La Fal·lera Gegantera.
La proposta ja compta amb
2.000 adhesions populars.
compta amb 2.000 adhesions
Tàrrega opta a ser la
Ciutat Gegantera 2009




dimecres, 16 de gener del 2008

Sopar Geganters











Recordeu que aquest disabte es farà els sopar de la colla dels "Geganters de Cervera", encara sou a temps de apuntar-vos els que no ho hagueu fet. Confirmeu-li al "presi"(Joan Piqué)

dissabte, 12 de gener del 2008

Els webs de "La Passió" a www.festes.org



L’inici històric de les representacions de la Passió es remunta al segle XIV essent les de més antiguitat d’Europa segons els estudis realitzats per la Universitat de La Sorbona de París. Les actuals Passions són una evolució lògica dels anomenats "misteris". El "misteri" fou una representació dramàtica d'origen medieval en la qual eren escenificats passatges de la vida de Jesús, de la Mare de Déu o alguns sants. Posteriorment el gènere evolucionà: l'escenografia es complicà, les representacions sortiren de l'interior de l'església cap a les places, la música abandonà cada cop més el seu paper preponderant, els clergues deixaren de ser els únics actors, es formaren cofraries, intervingué la mímica... La història de La Passió de Crist constitueix un dels arguments dramàtics més importants de la cultura occidental, des del naixement del teatre medieval a l'aparició del cinema: els primers films narratius van ser filmacions de representacions tradicionals de la Passió (1897) perquè es tractava d'un relat conegut per tothom.La Passió es va representar a Catalunya, durant el segle XIV, en l'àmbit urbà i com a cerimònia cívica, organitzada per diferents municipis i amb la concurrència de tota la població. Però després de ben bé un segle de produir-se al carrer, l'Església recondueix la representació dintre el temple, cosa que li permetia una major vigilància, audiència i prestigi. El cert és que les passions catalanes sempre s'han caracteritzat per la seva fidelitat als Evangelis canònics i el seu to seriós i moderat, sense les incursions còmiques pròpies d'altres tradicions. A Catalunya trobarem, actualment, representacions a l'interior d'esglésies, en teatres i també al carrer.Són molt conegudes les representacions d'Olesa de Montserrat, d'Esparraguera, d'Olot, d'Ulldecona, de Cervera (foto),etc.

Ha mort l'autor de la Musica de "Salt de Maces de la Patum", Joan Trullàs




Acaba de morir l’autor de la música del Salt de Maces a la Patum de Lluïment. Era gendre d’en Jaume Sala, director dels Saletes, la popular orquestra berguedana que durant tants anys va tocar la Patum. Josep Noguera em recorda que no era un professional de la música, era un petit industrial tèxtil, i potser ja va sent hora de que la ciutat de Berga li faci el reconeixement públic que tant es mereix, tot i que sempre es molt millor de fer-ho en vida del qui l’ha de rebre i no quan ja no pot gaudir-ne. L’aportació musical de Joan Trullàs, amb la incorporació d’una música composada “ex novo” és provablement una de les més importants innovacions de la Patum a la segona meitat del segle XX. Fins que ell va fer aquesta música les vuit Maces a la Patum de Lluiment saltaven només amb el so únic del Tabal a la Plaça de Sant Pere. Va ser per la Patum de Lluïment de l’any 1963 quan es va incorporar la nova música de les Maces. L’advocat i antic batlle de Berga Jaume Farguell em va explicar fa pocs anys, com un dia se li va presentar a casa seva el també lletrat Juli Cardona i el va fer anar tot a corre-cuita a acompanyar-lo a l’ajuntament per que interpretés amb el piano, que aleshores allà hi havia, la música dels Salt de Maces d’en Joan Trullàs davant de Joan Noguera, aleshores l’alcalde franquista, qui li va semblar molt encertada, li va agradar i va manar de fer-la tocar aquell mateix any a la plaça de Sant Pere per la Patum de Lluïment. Mossèn Josep Armengou va escriure a la revista Queralt d’aquell any “la Patum ha conegut una innovació notable: ha estat posada música al Salt de les Maces. Una música molt popular i cadenciosa …amb ella el salt de Maces té tendència a convertir-se en dansa de les Maces” explica que la innovació només afecta a les Patum de Lluïment, “l'esbojarrament de les Patum vespertines continua essent el salt de Maces”. El músic berguedà Joan Casas va dir d’aquesta música al programa de la Patum de 1981 “que copsà el ritme de les Maces a traves d’una melodia senzilla, però molt noble de projecció i d’una lírica factura “. Miquel Moya que ha portat les Maces durant anys va explicar a la revista El Vilatà que la musica d’en Trullàs “...només la fem servir a en la Patum de Lluïment i els últims anys s’hi ha fet una coreografia que l’ha convertit en un ball de diables ben atractiu. La música... trobo que s’hi adiu molt “. El músic berguedà Joan Cortina en un article publicat a la revista musical de Berga l’Interval va encertar-la plenament quan digué “... una música airosa i juganera ... tenint en compte la no supressió del Tabal. Aquesta innovació ha estat repetidament protestada. Ningú no discuteix, la música en sí; simplement la innovació que comporta .. “. Els xiulets que va haver de sentir Joan Trullàs no van ser mai contra les seves notes, eren contra la innovació i el canvi que significava o contra el regim franquista, però mai van ser contra una música, deliciosa, preciosa i que és la darrera aportació musical a la Patum. Ara aquesta música es pot gaudir en diferents versions en els CDs que s’han enregistrat de la música integra de la Patum, com també en l’edició de dues partitures : Salt de Maces sobre el tema de la Patum de Joan Trullàs, per a Piano d’Agustí Coma de l’any 1995; i també a Ball de Maces, Joan Trullàs, del mateix any 1995. Metre soni la música del Salt de Maces, Joan Trullàs serà amb tots nosaltres cada dijous i cada diumenge de Patum a la Plaça de Sant Pere. Ramon Felipó Oriol Publicat a Regió 7 3 gener 2008 Joan Trullàs i Vivó Berga acaba perdre a Joan Trullàs i Vivó, l’autor de la música del Salt de Maces de la Patum de Lluïment de dijous i diumenge a la Plaça de Sant Pere. La seva música va ser la darrera incorporada a la Patum. Fins aleshores les Maces mai no havien disposat de música i saltaven al só únic cel Tabal. En el seu funeral que va ser el passat dilluns 31 de desembre les 12 del migdia a l’església parroquial de sant Pere de Berga, on es va poder escoltar la seva música del Salt de Maces com el darrer homenatge - que gràcies al clergat - se li va retre a Berga a aquest patumaire i músic. Joan Trullàs tenia 86 anys i la seva va ser una vida dedicada a la seva feina i a la música, va tenir una petita indústria tèxtil, però era un músic vocacional, no pas professional. Es va casat amb Pepita Sala filla d’en Jaume Sala, el director dels Saletes, la popular orquestra berguedana que durant tants anys va tocar per Patum. L’any 1963 va ser l’any en que va ser interpretada per primera vegada la musica del Salt de Maces. Eren uns temps tant a Berga i com a Catalunya de manca de totes les llibertats polítiques, democràtiques, nacionals i sindicals, tots els membres de l’ajuntament era nomenats a dit per les autoritats militars feixistes. Alguna persona, o potser més d’una van iniciar un moviment de rebuig amb xiulets a aquesta nova melodia patumaire, això seria en paraules de l’escriptor empordanès Josep Pla, una “collonada”, però ..... aquesta protesta era més una manifestació contra una innovació, un canvi o una nova aportació a la Patum que contra una música que amb els anys ha triomfat i ha esdevingut una peça més de la festa berguedana, o tal volta volia ser una protesta contra les autoritats municipals de Berga que eren imposades i no d’elecció democràtica com ara. L’advocat Jaume Farguell i Sitges el primer alcalde democràtic de Berga després de la dictadura franquista em va explicar la seva participació directa en la incorporació de la música d’en Trullàs a les Maces. Un dia quan era al seu despatx, l’advocat Juli Cardona se li va presentar i el va fer anar tot d'una a l’ajuntament, i amb unes partitures que duia el propi Juli Cardona li va fer tocar amb un piano que aleshores hi havia allà mateix la música de les Maces davant de l’alcalde Joan Noguera i Sala. A Joan Noguera li va agradar tant aquesta nova música que aquell mateix any ja la va fer tocar la Patum de Lluïment a la plaça de sant Pere. Cosa que s’ha anat fent de forma quasi interrompudament des d’aleshores llevat, potser de la Patum de Lluïment del diumenge de 1964, ja que com que es feia a Berga un “Homenaje al Ejercito Español” tal volta es va voler evitar la confusió que crearia la “intencionada” xiulada “pels de sempre” de la música de les Maces. Aquestes són algunes de les opinions que he recollit de la música de Joan Trullàs: • Mossèn Josep Armengou va escriure a la revista Queralt “La Patum ha conegut una innovació notable: ha estat posada música al Salt de les Maces. Una música molt popular i cadenciosa …amb ella el salt de Maces té tendència a convertir-se en dansa de les Maces” • El músic berguedà Joan Casas va escriure al programa de la Patum de 1981 “que copsà el ritme de les Maces a traves d’una melodia senzilla, però molt noble de projecció i d’una lírica factura “. • Joan Cortina en un article publicat a la revista l’Interval ho va encertar-la plenament, a parer meu es clar, quan digué “... una música airosa i juganera ... tenint en compte la no supressió del Tabal. Aquesta innovació ha estat repetidament protestada. Ningú no discuteix, la música en sí; simplement la innovació que comporta .. “. • Miquel Moya que ha portat les Maces durant anys va dir a El Vilatà que la musica d’en Trullàs “...només la fem servir a en la Patum de Lluïment i els últims anys s’hi ha fet una coreografia que l’ha convertit en un ball de diables ben atractiu. La música... trobo que s’hi adiu molt “. • L´antic regidor de cultura Josep Carreras va explicar al Regió 7 que l´ aportació de Trullàs «va ser molt criticada, en aquell moment, sense tenir-ne motiu», però la seva música «es va anar imposant», i ara «molts dels que la xiulen no saben ni per què ho fan». • Sergi Cuenca Director de la Banda de l’Escola de Musica de Berga em va dir “es una música molt simple tant a nivell melòdic con harmònic, però que funciona perfectament amb el ritme de les Maces i la fa genial”. La musica i el record de Joan Trullàs serà amb tots els berguedans i patumaires sempre i cada any quan la sentim en el sal de Maces de la Patum de Lluïment. Ell tornarà ser viu i en mig de tots com si mai no ens hagués deixat, la seva musica de les Maces serà el seu record permanent.


Ramon Felipó Oriol


Publicat a Berguedà Actual 4 de gener de 2008


Sant Vicenç dels Horts Ciutat Gegantera 2008



L’any 2008, Sant Vicenç dels Horts serà la seu de la festa de la Ciutat Gegantera de Catalunya, que organitzarà la Colla de Geganters i Grallers de la ciutat, en col·laboració amb l’Ajuntament i la resta d’entitats socials i culturals del municipi. L’assemblea general de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya ha elegit la nostra ciutat per ser la capital dels gegants durant tot un any i acollir la gran trobada que aplega anualment els gegants, gegantons i gegantets d’arreu del país..

divendres, 11 de gener del 2008

Catalunya-Argentina 25 de Maig al Camp Nou



L'Argentina serà el pròxim rival de la selecció catalana de futbol, ha confirmat la Federació Catalana de Futbol (FCF). Aquesta ha tancat un acord amb l’empresa Multimedia Sports i l’Associació de Futbol Argentina (AFA) per a jugar un partit amistós a Barcelona el 25 de maig. La Federació necessita, tanmateix, que la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) autoritzi el partit. I no se sabrà si l'autoritza o no fins el 18 de gener.




dijous, 10 de gener del 2008

JA ÉS A LA VENDA EL CD DE MESCLAT



Hola nois, tal com anuncien els nostres veïns del "Blog Lo carranquer" ja es a la venda l'ultim cd de la formació musical "Mesclat" amb el titul de "Croniques Colonials" . Encara tenim ben fresc el record del diumenge que la colla de "Geganters de Cervera" ens varem trasladar a "Roda de Ter" per participar a l'enregistrament del "video"musical d'una de les cançons que forme part d'aquest cd. Va ser una experiencia nova que no es pot oblidar, i el tracte per part dels components del grup Mesclat va ser de lo més acollidor, ja que com podeu recordar van patir el "saqueig"(sempre de bon rotllo) al ser acrivillats pels menuts que integren la colla dels Geganters els quins van rebre "autografs" de cada un dels components.


dissabte, 5 de gener del 2008

LA GRALLA









La gralla és un instrument tradicional de vent de llengüeta doble, que consisteix en un tub de 34 cm, de forma cònica i de fusta. Té sis forats a la part superior del tub i un forat a la part inferior. Aquests forats són els que fem servir per tapar i destapar amb els dits i poder crear melodies. També té dos forats laterals situats a la part final del cos, però aquests només són a efectes d'afinació.
Cal saber que existeixen dos tipus de gralla: la seca i la dolça o de claus.
La gralla seca és la més antiga de les dues. Afinada en Do, la seva tessitura abraça del Sol 3 al Do 5.
La gralla dolça o de claus és una evolució moderna de la gralla seca. Com el seu nom indica, el seu so és molt més dolç.



Disposa de més forats a la part baixa que són tapats per claus metàl.liques (dos o més) i que permeten augmentar la tessitura de l'instrument.
La fusta que s'utilitza normalment per a la construcció de la gralla és la de ginjoler, boix o granadillo. Encara que també es poden trobar gralles d'altres fustes.
Evidentment però, depenent de la qualitat de la fusta, la gralla tindrà un so o un altre.



El tudell és la peça metàl·lica, normalment de llautó o d'argent, que uneix la canya al cos de la gralla.






La canya o també anomenada inxa, està construïda de dues pales independents lligades a la part inferior i que se situa al tudell.
La vibració d'aquestes pales mitjançant la pressió d'aire fa que es produeixi el so.
El tipus tradicional de canya és la de pala, encara que també s'han utilitzat canyes de tenora. Actualment hi ha molts grallers que utilitzen el tipus de canya de dolçaina castellana.






dijous, 3 de gener del 2008

Ja són aqui


Els geganters de Cervera han rebut aquesta setmana les primeres gralles procedents de Vilafranca. És una bona noticia que donarà peu a la creació del grup de grallers dins l’entitat.
Era una aspiració de fa molts anys que no ha estat possible fins que el grup ha augmentat el nombre de components. Cal recordar que fins ara acompanyaven als gegants diferents grups alienes a l’entitat, els Bombollers, els Grallers dels Diables Carranquers i fins i tot grallers d’altres ciutats.
Ara només caldrà iniciar un curs per tal de saber-les tocar i anar aprenen les cançons tant les populars com les pròpies dels balls dels gegants.
Amb aquesta nova activitat, els geganters, engrandeixen una mica més el ja nombrós patrimoni festiu i cultural de la nostra ciutat.
Doncs ànim a tots i tal com diu en Carles Sala “ara toca fer llavi”.

"El temps a Cervera"

"Els meus videos al Youtube"