"només poden defensar amb total llibertat els interessos de la nació catalana els partits catalans que depenen exclusivament de Catalunya"
II Congrés Catalanista de 1885

diumenge, 30 de novembre de 2008

"25 anys del Pessebre vivent de Sant Guim de la Plana"















X. Santesmasses/R. Vilaseca Sant Guim de la Plana

Ni el fred ni la pluja ni les denúncies i desavinences entre l'alcalde de Sant Guim de la Plana, Josep Llobet, i els organitzadors del Pessebre vivent, l'entitat La Marinada, no van impedir ahir que la celebració del 25 aniversari del pessebre de Sant Guim es convertís en una festa massiva, sense cap incident. Gairebé un miler de persones entre figurants de tota la trajectòria del pessebre i entitats de la comarca van omplir la petita població d'activitats durant la tarda i la nit d'ahir. En el discurs inaugural, el president de La Marinada, Jaume Oliva, ja va deixar clares les intencions a l'exclamar: "Avui deixem de banda els problemes, que visqui el pessebre i la gent que l'ha fet possible."
El moment més emotiu de la jornada va ser el passeig per l'interior del pessebre, amb les escenes muntades. En lloc de figurants a cada escenari hi van actuar en directe grups de músics, que ambientaven el pas dels visitants. La celebració també va comptar amb la presència i actuacions de nombrosos grups i personalitats de la comarca. El tret de sortida va anar a càrrec del poeta Jordi Pàmias, que va llegir tres poemes dedicats a la Segarra.
Posteriorment, van actuar la colla castellera Margeners, els Geganters, Grallers i el grup de percussió Bandtokades de Cervera, les Puntaires del Llor, el duo Germanes Ribera Gibal, el cantautor el Noi del Cirerer, l'escola municipal de Música de Guissona, els grups escènics Encaix i 4 Gats, els Grallers i les Forces Diabòliques de Sanaüja i l'escola de dansa Montse Esteve de Guissona, entre d'altres.
Respecte al conflicte que enfronta l'alcalde i l'organització, Oliva va assegurar que no pagaran els 1.000 euros per l'ús dels carrers que exigeix el consitori. A més, va recordar que dimarts haurà d'anar als jutjats de Cervera per la denúncia interposada per Llobet per no haver retirat els estris del pessebre dels carrers. Per la seua part, Llobet va qualificar la celebració d'ahir de "festa il·legal perquè no compta amb el permís corresponent" i va assegurar que, per aquest motiu, La Marinada s'haurà d'atindre a la infracció administrativa que suposa la seua actuació.
En aquest sentit, va afirmar que "faran la festa però hauran de respondre pels seus actes". A més, va criticar el pronunciament del portaveu adjunt al Parlament de CiU, Josep M. Pelegrí, en què divendres va titllar Llobet de "cacic". L'alcalde va dir que es tractava de "pur interès" per portar el tema al terreny polític per part d'un partit que "ja no sap què fer per guanyar punts". Llobet va assegurar que Pelegrí "parla sense ser-hi present ni conèixer la realitat del problema". Pel que fa a l'inici de les escenificacions del pessebre el 26 de desembre, Llobet va admetre que no s'oposarà a la celebració però hauran de respondre per la falta de permís.

divendres, 28 de novembre de 2008

"L'Ajuntament de Sant Guim de la Plana, veta el pessebre vivent"



"Una resolució signada per l’alcalde de Sant Guim de la Plana obliga els organitzadors del pessebre vivent a enretirar el muntatge previ que hi ha als carrers i prohibeix els actes de celebració del 25è aniversari del certamen, previstos per dissabte.
El document argumenta que la Marinada no ha complert totes les condicions establertes pel consistori, per la qual cosa no aconsegueix la llicència especial que requeria per poder tirar endavant l’obra. Els organitzadors han insistit a fer el pessebre i denuncien que el consistori posa condicions inèdites fins ara, com el pagament de fiances, les 100 invitacions per protocol o el traspàs de part dels ingressos. La resolució, signada per l’alcalde, Josep Llobet, indica que l’entitat no ha complert les condicions en el termini marcat i ordena enretirar el mobiliari
instal·lat als carrers i no utilitzar espais públics per la festa de dissabte, per quan reclama la presència dels Mossos".

L'Associació Cultural La Marinada de Sant Guim de la Plana ha mostrat la voluntat de tirar endavant la representació del pessebre vivent que enguany celebra els seu 25è aniversari tot i les amenaces rebudes per part de l'alcalde de la localitat, Josep Llobet, mitjançant una carta que els ha fet arribar.
En la missiva, signada per Llobet, l'alcalde dóna de marge un dia a La Marinada perquè desmuntin totes les escenes ja muntades dels diferents carrers del poble i, a més, amenaça d'avisar els Mossos d'Esquadra per evitar la representació del pessebre vivent i la celebració dels actes per commemorar el seu 25è aniversari previstos per aquest dissabte per manca d'autorització municipal.
Roser Alavedra, membre de La Marinada, ha explicat que l'entitat es nega a acceptar algunes de les condicions que els ha imposat l'alcalde per poder celebrar el pessebre com ara el pagament de finances de 1.000 euros per la utilització dels carrers i 1.000 més per utilitzar el local social, fer entrega d'un centenar d'invitacions a l'ajuntament i també d'una part de la recaptació obtinguda.
L'alcalde va donar cinc dies de marge a La Marinada perquè l'associació passés a recollir el permís amb el qual el consistori autoritzava la utilització de l'espai públic per poder celebrar el pessebre tot i que per obtenir-lo els exigia el pagament previ d'una fiança, fiança que La Marinada es nega a pagar, segons ha dit Alavedra qui ha qualificat les peticions de l'Ajuntament "d'humiliants".
En la resolució enviada, l'alcalde exposa que un cop superats els cinc dies que havia donat de marge i en no haver rebut cap resposta per part de La Marinada, desestima a l'associació l'autorització per poder utilitzar l'espai públic desautoritzant, per tant, la celebració del pessebre vivent. A més, Llobet dóna de marge a l'organització 24 hores per retirar i desmuntar les escenes i tots elements del pessebre ja muntats als carrers del poble o amenaça de retirar-ho l'ajuntament corrent les despeses a càrrec de l'associació. Llobet també amenaça d'avisar la policia per impedir que La Marinada porti a terme el pessebre sense l'autorització municipal.
Des de La Marinada asseguren que van enviar per correu certificat una contestació a l'alcalde dins el marge establert "donat que l'Ajuntament està tancat els dilluns i dimarts" i, en després de rebre la resolució de Llobet, l'associació lamenta que l'alcalde no hagi tingut en compte la carta enviada per l'associació després de denegar l'autorització per celebrar el pessebre.
L'organització del pessebre demana a les administracions i institucions que facin de mediadores entre l'alcalde i l'associació i, en aquest sentit, han criticat el Consell Comarcal de la Segarra per no haver intervingut. Cal recordar que l'any passat, tampoc es va poder celebrar el pessebre vinent de Sant Guim per la manca d'acord entre l'organització i l'ajuntament i, així tampoc es van poder celebrar els seus 25 anys de vida.
Alavedra ha destacat que nombroses associacions de la comarca com ara grallers, puntaires, correfocs, escoles de dansa i música, grups de percussió, geganters, entre d'altres, ja s'han compromès a participar en els actes de commemoració dels 25 anys del pessebre vivent dels oficis perduts de Sant Guim de la Plana i "seria una llàstima no poder-ho fer". Entre els actes també està prevista una missa en record a tots els figurants que han mort perquè cal recordar que en els 24 anys d'història han estat més d'un miler els diferents figurants que han participat en el pessebre de Sant Guim de la Plana.

dimarts, 18 de novembre de 2008

MANIFEST 25 DE NOVEMBRE 2008 LA VIOLÈNCIA MASCLISTA: UN PROBLEMA DE TOTES I TOT


Avui, Dia Internacional contra la violència envers les dones, les institucions públiques de Catalunya, el Govern de la Generalitat, les diputacions i els ajuntaments, volem expressar el nostre condol per la mort de Rebeca, Sanae, Rosa, Fostine Marine, Fàtima, Federica, Diana Gisela, Fuensanta i una nena de 6 anys. víctimes de la violència masclista a Catalunya aquest any 2008. Una violència que, a més d’atemptar contra els drets fonamentals de les dones, la seva
autonomia i llibertat, constitueix un atac frontal contra els fonaments de qualsevol societat, i minva la integritat individual i col·lectiva de totes les persones que la integren.
Volem, també, renovar públicament el nostre compromís quotidià en l’eradicació d’aquesta violència, al mateix temps que volem transmetre un alè d’esperança atès que, malgrat la persistència de la violència en la nostra societat i en la vida de les dones, avui gaudim de noves eines que els reconeixen més drets i comptem amb més instruments per fer front a aquesta
problemàtica.
L’aprovació per unanimitat per part del Parlament de Catalunya, el passat mes d’abril, de la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista, una llei integral sorgida de la participació i experiència de les mateixes dones que han viscut situacions de violència, així com dels grups de dones, partits polítics i agents socials implicats en aquest greu problema social, representa un
importantíssim pas endavant en el seu abordatge.
Per tot això, les institucions públiques de Catalunya continuem expressant :
- La nostra condemna a totes les manifestacions de la violència masclista, ja que es tracta d’un atemptat contra els drets humans i, com a tal, ha de ser considerat socialment intolerable.
- Els nostres esforços vers la sensibilització i detecció de qualsevol situació de violència contra les dones. En aquest sentit, resulta essencial continuar generant estratègies educatives allunyades dels estereotips sexistes, treballar en la prevenció de la problemàtica, de manera especial, amb la població jove, així com potenciar el paper pedagògic dels mitjans de comunicació social.
- La necessitat de continuar avançant en la implantació de la perspectiva de gènere i de les dones per tal que aquestes puguin gaudir plenament dels seus drets de ciutadania, tot avançant en el foment de la seva participació en les polítiques públiques.
- La prioritat de seguir treballant per atendre totes les dones que pateixen violència i els seus fills i filles, esmerçant tots els recursos necessaris.
- La importància de millorar els mecanismes de coordinació, col·laboració i cooperació entre tots els àmbits públics i privats competents i responsables respecte l’abordatge de la violència contra les dones.
Finalment, encoratgem a totes les dones que es trobin en qualsevol situació de violència masclista que reclamin tot l’ajut que necessitin. Demanem a tota la societat la tolerància zero davant de qualsevol manifestació d’aquesta violència. És un problema de totes i tots.

diumenge, 9 de novembre de 2008

"canvi radical"





Tal i com vam quedar fa uns dies, aquest matí hem anat al Auditori, per fer una neteja a la "lleonera". Aquests són els resultats. Per fí la seu dels Geganters, comence a tenir cara i ulls.

diumenge, 2 de novembre de 2008

"Visca la terra! Mori el mal govern!"




Capítol 1 : http://www.tv3.cat/videos/802009
Capítol 2 : http://www.tv3.cat/videos/802389


"Visca la terra! Mori el mal govern!". Tot i que no es descarta que aquestes proclames, cridades de manera abrandada, tornin a campar per les viles de Catalunya, de moment cal circumscriure-les a un dels moments d'exaltació popular que formen part del guió de la minisèrie de TV3 Serrallonga, que s'emetrà en horari de màxima audiència dijous i divendres de la setmana vinent.
Serrallonga, que ahir, durant la presentació d'aquesta producció, es va comparar en algun moment amb el Braveheart de Mel Gibson -en el sentit que es tracta de produccions ambicioses que tenen com a protagonistes herois nacionals-, no és una minisèrie explícitament reivindicativa, perquè, en paraules del seu director, Esteve Rovira, "no hi ha discurs polític ni filosòfic relatiu a l'època en què transcorren els fets", tot i que, implícitament, alguna cosa sí que s'hi pot trobar. "La història tota sola ja dóna prou informació quan parla de la voluntat d'independència dels nobles catalans i de l'opressió que pateix el poble a causa del poder que exerceixen els castellans".
Així, després de deixar la porta oberta perquè cadascú defineixi el Serrallonga televisiu en funció de la seva sensibilitat, Rovira afirma amb contundència que aquesta producció, que ha tingut un pressupost de 4,2 milions d'euros i ha treballat a fons amb les possibilitats de la postproducció digital, "explica una bona història, perquè hi ha un bon personatge i una bona època" i promet "tres hores d'espectacle que inclouen acció, moments d'humor, d'altres de tendresa i d'altres de patiment".
Serrallonga, un projecte que es fa realitat després de sis anys de feina, segueix el guió elaborat per Teresa de Pelegrí i Dominic Harari, i explica la vida de Joan Sala, un pagès a qui les circumstàncies d'una vida gens plaent empenyen al bandolerisme. Realitat i mite popular conviuen en aquesta minisèrie, que no és aliena al fet que els catalans van atorgar al bandoler la categoria d'heroi en uns temps en què l'opressió espanyola era difícilment suportable.
Serrallonga, a càrrec de l'actor Isak Ferriz, té una contrapart en Antic, interpretat per David Selvas, que l'encalça per destruir-lo.
La tensió que hi ha entre aquests dos personatges -complexa, perquè Antic odia el bandoler, però també l'enveja- implica la resta de noms que conformen la història i, lògicament, el repartiment, que acull els noms d'actrius i actors com ara Bea Segura, Olalla Escribano, Núria Gago, Ramon Pujol, Joan Muntal i Mark Ullod, entre d'altres, que reben el suport, en papers curts però significatius, d'intèrprets d'anomenada com ara Mercè Sampietro, Sergi Mateu, Manel Barceló, Francesc Lucchetti i Pep Anton Muñoz.


font: http://www.avui.cat/cultura_comunicacio/detail.php?id=45009#opi

web: http://www.tv3.cat/serrallonga/index.htm

"El temps a Cervera"

"Els meus videos al Youtube"