"només poden defensar amb total llibertat els interessos de la nació catalana els partits catalans que depenen exclusivament de Catalunya"
II Congrés Catalanista de 1885

divendres, 29 de febrer de 2008

Josep Benet dona suport a Duran i Lleida


"Estic molt i molt preocupat perquè aquestes eleccions no són unes eleccions normals i corrents, sinó tot al contrari, s'han convertit per a la nació catalana en les més difícils i crucials des de 1977, és a dir, des de les primeres de la Transició", diu la missiva. Segons Benet, "és un error gravíssim que hi hagi catalanistes que anunciïn que s'abstindran en aquestes eleccions i encara considero més greu que proposin el vot nul. Votar nul en aquestes eleccions és facilitar la victòria als enemics de la nostra nació. És hora de reaccionar". Encara que no els cita explícitament, Benet sembla al·ludir l'expresident del PSC Pasqual Maragall, que ha apel·lat a votar en blanc el 9 de març, i a l'històric dirigent d'ERC Heribert Barrera, que també s'ha expressat en termes semblants. Benet remarca en el seu escrit que "cal votar un partit que sigui fidel al II Congrés Catalanista de 1885, que establia que només podien defensar amb total llibertat els interessos de la nació catalana els partits catalans que depenien exclusivament de Catalunya, per tant només aquells que tenen grup parlamentari propi al Congrés de Madrid". "Crec que tu ets el millor candidat català en aquestes eleccions per la teva experiència, el teu nacionalisme i la teva fidelitat al partit de Manuel Carrasco i Formiguera (Unió Democràtica de Catalunya). Per tant compta amb el meu vot", conclou la carta. Benet també alerta que en la pròxima legislatura intentaran llançar "accions contra Catalunya", com per exemple "canviar la llei electoral espanyola per limitar o fer desaparèixer de les Corts als partits nacionals de les nacionalitats perifèriques". A més, diu Benet, "amb el pretext de la sentència del Tribunal Constitucional sobre el nou Estatut, s'intentarà sotmetre Catalunya a una nova LOAPA", similar a la que van pactar PSOE i UCD -amb l'aval del PSC, segons que recorda a la carta- per intentar retallar, sense èxit, les competències de les autonomies. En concloure la lectura íntegra de la carta, Duran ha destacat: "Quan una persona resistent nacional i políticament com Benet, des de l'hospital, fa aquestes reflexions, hem de concloure que aquestes no són unes eleccions normals". "Demanen la rendició de Catalunya. El PP demana que renunciem a la nostra llengua, el PSOE demana que ens rendim i li donem suport per evitar que vingui el PP. Però mentre CiU sigui fort, Catalunya no es rendirà", ha remarcat. Segons Duran, "el PSOE ha acabat amb PSC, ara vol acabar amb el catalanisme polític. Ja ha sentenciat el PSC, i li agradaria sentenciar Catalunya. Però no volem un país subsidiari del PP ni del PSOE". Ha recordat que Benet, després de la Guerra Civil, va fundar el Front Universitari de Catalunya i els Grups Nacionals de Resistència. "Va ser un dels fundadors de la unitària Assemblea de Catalunya. Es va presentar al Senat el 1977 per l'Entesa dels Catalans i ha estat el senador més votat de la història de Catalunya. Després va ser un dels primers candidats a la presidència de la Generalitat. Ha estat premi de les Lletres Catalanes i guardonat amb la Medalla d'Or de la Generalitat", ha resumit, a manera de breu biografia.


dimecres, 27 de febrer de 2008

La Torre de Babel



El Departament d'Educació impulsarà l'ensenyament de les llengües maternes dels alumnes arribats d'altres països en hores extraescolars. Així ho ha anunciat el director general d'Innovació, Joan Badia, que ahir va participar en la celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna al CEIP Santiago Ramón y Cajal de l'Hospitalet de Llobregat. Més de 1.900 nens ja fan cursos d'àrab, xinès, amazic, holandès, portuguès i romanès, els idiomes més parlats dels 250 que es poden escoltar als patis escolars.
"Hem de facilitar a aquestes famílies el fet que els seus fills aprenguin la llengua i la cultura pròpies dels seus països perquè la llengua és cultura i hem de preservar aquesta riquesa", ha dit Badia. L'aprenentatge de les llengües maternes fora de l'horari escolar es va iniciar al 2004 amb l'àrab, idioma que parlen els 31.462 nens marroquins que estudien a Catalunya. Ara la conselleria vol donar un nou impuls a aquesta iniciativa incorporant llengües com l'urdú -parlada a l'Índia i al Pakistan- o el quítxua, una antiga llengua ameríndia. La Generalitat també editarà material didàctic, com llibres o contes, escrits en llengües estrangeres dirigits als alumnes estrangers. L'anunci d'aquesta iniciativa es va fer al CEIP Santiago Ramón y Cajal de l'Hospitalet de Llobregat, un centre on es parlen fins a 16 llengües diferents i que va ser dels primers en organitzar classes d'àrab. Joan Badia ha destacat que "la llengua vehicular de les escoles catalanes és el català, però hem de preservar la riquesa que ens dóna la presència de tantes llengües diverses". En aquest sentit, ha recordat que els antropòlegs afirmen que si algun dia només quedés una única llengua al món "l'humanitat s'empobriria extraordinàriament".


Encara que siguin 216.000 en lloc de 432.000 segueix sen una vergonya




Aigües Ter Llobregat (ATLL), empresa pública adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatge i responsable de l'abastiment d'aigua a la ciutat de Barcelona i vuit comarques del seu entorn, ha admès aquest dimecres que existeix una fuita en una canonada al seu pas per Badalona, però ha negat que la magnitud de l'aigua escolada sigui de 18.000 litres hora, tal i com havia informat prèviament l'ajuntament badaloní. Per a ATLL, la pèrdua d'aigua és de "9.000 litres hora", segons "una primera estimació". La fuita seria així de 216.000 litres al dia, i no de 432.000. Aquesta quantitat d'aigua suposa, a més, un 0,05% del total d'aigua dels cabals d'emergència i no un 10%, tal i com s'havien informat.En la mateixa nota, ATLL ha acusat l'Ajuntament de Badalona de cometre "una gran irresponsabilitat" en difondre dades "sense contrastar". Per a ATLL, la resta d'aigua de la fuita, fins a arribar als 432.000 litres diaris comptabilitzats pel consistori, prové d'una antiga mina d'aigua no potable situada a uns 600 metres de la canonada malmesa. De la canonada al marL'aigua que surt del conducte acaba en una riera que la porta cap al mar. L'Ajuntament de Badalona va detectar que una gran quantitat d'aigua baixava per aquesta zona. En un principi, van pensar que provenia de la mina. El consistori va plantejar un projecte per aprofitar-la. "Es va analitzar i es va veure que contenia clor i, aleshores es va veure que era aigua potable clorada", ha explicat la regidora de Medi Ambient de l'Ajuntament de Badalona, Mercè Rius. La ciutat aprofitarà l'aigua de la fuita per regar parcs i netejar els carrers.L'Agència Catalana de l'Aigua ha assegurat que ja s'està treballant per poder condicionar la canonada, que podria estar perdent aigua des de fa tres anys, tot i que ha indicat que no es podrà reparar fins d'aquí a un any perquè cal poder garantir l'abastiment mentre s'acaben les obres de desdoblament de la xarxa.


Amb lo que li coste parlar el català.................

dimarts, 26 de febrer de 2008

30 de març trobada de Gegants i Capgrossos a La Llagosta


La Llagosta (Vallès Oriental) - El diumenge 30 de març de 2008 al matí el municipi de la Llagosta celebrarà la seva primera Trobada de Gegants i Capgrossos dintre de la programació de les Festa Major d'Hivern en honor al seu patró, Sant Josep.La Colla Gegantera de la Llagosta organitza la I Trobada de Gegants i Capgrossos del seu municipi el diumenge, 30 de març de 2008, al matí.La programació és la següent:9.30 h: Plantada de gegants i capgrossos a la rambla de l'Onze de setembre12 h: Cercavila de gegants i capgrossos pels carrers i avingudes de la Llagosta13.15 h: balls de cadascuna de les colles geganteres participants, lliurament d'obsequis i final de festa amb un ball conjunt al ritme de totes les gralles i timbals.Les colles participants són les següents:- Colla de Geganters i Grallers de Barberà del Vallès- Colla de Geganters i Grallers de Sant Fruitós de Bages- Colla de Geganters de Sant Cugat del Vallès- Colla Gegantera de Sant Antoni de Vilamajor- Colla de Gegants i Capgrossos de Santa Coloma de Gramanet- Colla Gegantera de Castellbisbal- Colla de Geganters i Grallers de Malgrat de Mar- Colla Gegantera de Sant Andreu de la Barca (Agrupació Cultural d'Aigüestoses)- Colla de Geganters i Grallers de Sentmenat- Colla Gegantera de la LlagostaUs esperem a tots i totes a la nostra primera trobada de gegants i capgrossos!


Posta a punt dels capgrossos

Aquest diumenge els "geganters de Cervera" ens vam reunir per dur a terme la "restauració i posta a punt" dels capgrossos que teniam una mica malmesos despres de la intensa activitat de l'any pasat. I despres de pasar per la secció de "maquillatge" uns quants dels capgrossos ja han experimentat un "canvi radical", la resta acabarem de pulirlos el proper diumenge i dexar-los enllestits per a les properes sortides d'aquest 2008, i axis els puguem lluir com es merexen.

dilluns, 25 de febrer de 2008

dissabte, 23 de febrer de 2008

Ha mort Joan Salat







Cervera.- Aquest matí ha mort a Barcelona el que va ser durant 25 anys (1970-1995) alcalde de Cervera, Joan Salat. Ha estat una mort sobtada ja que encara dimecres passat se'l va veure passejant pels carrers de la ciutat. El nom de Joan Salat va estretament lligat a Cervera. N'ha estat el seu alcalde l'últim terç del segle XX, però a Cervera també va ser president del Consell Comarcal fins el 1995, president del Patronat de la Passió, durant més de 20 anys, president de la residència, i des que va deixar l'alcaldia fins avui, ha estat el president del Casal Comarcal d'avis. Joan Salat va entrar a l'ajuntament en una època difícil per Cervera. Així, va ser a principis dels anys 70 quan la recessió econòmica va portar que tanquessin quasi totes les empreses de la ciutat.


font : ACN

La Pastisseria Colom premiada Millor Obrador de Torró 2008






Cervera.- Un torró fet a base de trufa de xocolata i pell de taronja, elaborat per la pastisseria Colom, de Cervera, és el dolç que ha estat escollit pels socis de l'Associació Gastronòmica de Cantàbria, que han entregat el premi Millor Obrador de Torró 2007 a aquest establiment de la capital de la Segarra. Segons Jordi Taló, propietari de la pastisseria, el premi els ha agafat per sorpresa i l'entén com un reconeixement a la llarga trajectòria d'aquest establiment del carrer Combat de Cervera fundat l'any 1885. Jordi Taló explica que la producció de cal Colom és artesanal, i que ronda les 3.500 tauletes de torrons cada any.


dimecres, 20 de febrer de 2008

L'Àliga



L’àliga és un dels components més antics del bestiari festiu català. Disposa d’una personalitat ben delimitada, uns estrictes protocols d’actuació i, com a símbol del poder municipal, té importants funcions i atribucions en la seqüència ritual de moltes celebracions festives populars.

La seva imatge ha estat, arreu del món, un símbol del poder diví o humà. Com a símbol de regnes i imperis sovint ha estat representada en escuts i banderes, des dels romans fins als americans, passant per l’heràldica europea. Des de mitjans segle XIV, convertida en figura de cartró pedra, l’àliga ha passat a ser una part del conjunt de personatges, balls i danses característics dels seguicis festius catalans, integrada (amb els gegants, dracs i altres elements) en els anomenats entremesos. El primer document escrit en el que trobem pistes d’aquesta figura festiva data de l’any 1399 a Barcelona. l’àliga participa bàsicament de les processons de Corpus, portada pels membres de determinats gremis i confraries.

Joan Amades la qualificà com "el més important dels entremesos a peu", tot afirmant que "el major acte a un hoste era enviar l'àliga a ballar al seu davant, amb què s'interpretava que la ciutat li oferia la més noble hospitalitat". És l’única peça del bestiari festiu que pot ballar davant l’altar de l’església. Disposa de una ubicació ben determinada en les processons, les encapçala i està separada de les altres bèsties.


diumenge, 17 de febrer de 2008

"Cervera Port de mar"






Com podeu contemplar a les imatges, la sorra de la platja va arribar per unes hores als peus de la façana de la Universitat de Cervera, deu ser motiu del canvi climàtic el que hagi fet pujar el nivell del mar.

dissabte, 16 de febrer de 2008

"Processó del Puro a Cervera 16 febrer 2008"





Desprès de 72 anys sense sortir, avui disabte 16 de febrer del 2008 , a les 15 hores . Diverses entitats, com a referent de la tradició popular de cervera . Ens hem trovat a la plaça de la Paeria,
per anar plegats en processó fins al cementiri i reivindicar de nou la "Processó del Puro" .





dilluns, 11 de febrer de 2008

Al 2009 Tàrrega serà Ciutat Gegantera



Tàrrega ha estat proclamada Ciutat Gegantera 2009. Així ho va decidir dissabte l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya reunida en assemblea general a Sant Joan Despí. La candidatura de La Fal·lera Gegantera de Tàrrega es va imposar per un ampli marge de vots, reconeixent així la llarga tradició de gegants i capgrossos que ostenta la capital de l’Urgell. L’alcalde Joan Amézaga va presidir la delegació que davant l’assemblea va defensar l’opció targarina, secundat pel regidor de Cultura, Jordi Ramon, i el cap de colla, Josep Bonet.
La distinció de Ciutat Gegantera podria portar l’any vinent a Tàrrega unes 150 colles vinculades a aquest àmbit de la cultura popular catalana. La multitudinària plantada de gegants serà l’acte central d’una festa que tindrà lloc entre maig i juny de l’any vinent i que també inclourà exposicions, tallers i la realització d’un monument commemoratiu. La Fal·lera Gegantera també impulsarà a curt termini un treball de recerca sobre aquesta tradició a Tàrrega a través d’un lloc web.
Alhora, Tàrrega commemorarà l’any vinent el 125è aniversari de l’atorgament del títol de ciutat per part del rei Alfons XII, l’any 1884.


dimecres, 6 de febrer de 2008

Festa Major del Santíssim Misteri a Cervera


Cervera crida: "Misteri!"

Cervera (la Segarra), 5 i 6 de febrer

Les Completes del Santíssim Misteri.

La festa major d’hivern de Cervera commemora el misteri del a Vera Creu ocorregut el segle XVI. L’acte central té lloc al capvespre del 5 de febrer, vigília de la festivitat, quan el poble interpreta Les Completes del Santíssim Misteri, una cantata de caire religiós i popular.La festa enfonsa les seves arrels al segle XVI, quan mossèn Jaume Albesa va dur a Cervera un tros de la Vera Creu de Crist que li havia llegat un soldat vingut de Roma. Al mateix temps, al poble de Terròs també s’hi feien cures miraculoses aplicant un fragment de la Vera Creu als malalts. La llegenda conta que un d’ells, però, va afirmar que la relíquia no era autèntica, mentre que la de Cervera sí que ho era. El rector de Terròs, Joan Mongay, se’n va anar a Cervera per demanar un fragment de la Vera Creu. El 6 de febrer de 1540, atenent les peticions del rector de Terròs, mossèn Albesa va intentar partir la creu amb un ganivet vàries vegades, sense sortir-se’n. Mossèn Mongay va suggerir que ho fes amb les mans, tan sols amb la força de la pregària i la fe. Així ho va fer, aconseguint partir un tros de la creu, d’on en caigué una gota de sang que es va dividir en tres. En aquell moment, tot i que feia un dia totalment serè, es va sentir un tro tant fort que els cerverins, esgarrifats, van sortir al carrer cridant "Misteri!". De resultes d’aquell fet, molts van creure en l’autenticitat de la creu i van escampar la nova, provocant que gent de totes les contrades acudís a Cervera perquè la Vera Creu guarís els seus mals. Les Completes del Santíssim Misteri commemoren aquella efemèride amb un text litúrgic originari de l’Edat Mitjana i música de la segona meitat del segle XIX, obra dels mestres de capella Joan Pont i Salvador Vidal. La tradició ha anat evolucionant des d’un acte de caire litúrgic cap a un concert religiós d’una obra simfònica i coral amb participació de solistes que correspon a unes antífones de l’exaltació de la creu. A banda dels actes religiosos, els actes lúdics i festius nodreixen actualment bona part de la festa major petita de la vila, amb teatre, música, ball i exposicions diverses.

Text: Redacció festes.org

"El temps a Cervera"

"Els meus videos al Youtube"