.JPG)
dissabte, 28 de febrer del 2009
divendres, 27 de febrer del 2009
dijous, 26 de febrer del 2009
"Vicente Boluda valam vam bu"
chorrear
intr. Caer un líquido formando chorro. También tr.:el árbol chorreaba resina.
Gotear, ir saliéndose un líquido lentamente de algún sitio:la botella de lejía está chorreando.
Estar algo tan mojado que escurre parte del líquido:traigo la gabardina chorreando.- La prepotencia del Real Madrid, i el "bocamoll" del seu president : (el ridicul d'ahir perden per 0 a 1)
dimecres, 25 de febrer del 2009
"La Vella Quaresma 2009"
“Cavaller del Carnestoltes, ara et trobes ben perdut.
Et cantarem les absoltes. Què t’ha paregut, canut?
La Quaresma se n’ha entrat anunciant el que ens espera:
Set setmanes d’espencat i una nova primavera.
Si voleu podeu pintar de colors aquesta vella,
després toca retallar i apegar-la per l’aixella
de la casa als finestrals en ser Dimecres Cendrós.
I els dissabtes, puntuals (d’un en un, ni tres ni dos)
un peuet li llevareu fins que estiga despeuada.
Mona i ou per tot arreu! La Pasqua serà arribada!”
Et cantarem les absoltes. Què t’ha paregut, canut?
La Quaresma se n’ha entrat anunciant el que ens espera:
Set setmanes d’espencat i una nova primavera.
Si voleu podeu pintar de colors aquesta vella,
després toca retallar i apegar-la per l’aixella
de la casa als finestrals en ser Dimecres Cendrós.
I els dissabtes, puntuals (d’un en un, ni tres ni dos)
un peuet li llevareu fins que estiga despeuada.
Mona i ou per tot arreu! La Pasqua serà arribada!”
diumenge, 22 de febrer del 2009
"Cervera, Carnestoltes 2009"
.JPG)
.JPG)
Premis comparses 2009:
INFANTILS 1r premi: Campanar (Creu Roja) 2n premi: Euros (AMPA CEIP Josep Arques)
3r premi: Cucs (Coral Infantil)
GRANS 1r premi: Escocesos (Penya Ciclista) 2n premi: Abba Pop (Twirling, Celi Garcia...)
3r premi: Guantànamo (Associació Dones Progressistes)
diumenge, 15 de febrer del 2009
"Els gegantons de Cervera van a Barcelona a la festa de la Laia a la Plaça Sant Jaume"
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
Ahir dissabte 14 de febrer els Geganters de Cervera ens vam desplaçar fins a Barcelona amb la nostra parella de "Gegantons" acompanyada pel nostre recent grup de "tabals i grallers" per participar a la festa de "La Laia" dins els actes programats a les festes d'ivern de la ciutat. divendres, 13 de febrer del 2009
"Un cop més hi ha falta de tacte envers el Patrimoni Cultural i la seva riquesa"
El col·lectiu dels campaners de Cervera ha llençat aquests dies un toc d’atenció a la societat en general i a les administracions i institucions públiques en particular. Recorden que, mentre per una banda fins i tot ciutadans estrangers s’han interessat per la seva activitat i s’han mostrat impressionats de veure’ls en acció, des de “les autoritats“ no se’ls presta la mateixa atenció.
Cal destacar, segons ha recollit el propi grup de campaners de Cervera, que el llibre de visites que hi ha a la planta de les campanes del campanar de la capital de la Segarra té ja més de 4.000 signatures on es mostra l’admiració i respecte de les persones que presencien l’espectacle.
Els campaners recorden també les possibilitats per al públic en general de visitar el campanar, no només els dies que hi ha toc festiu sinó també de manera concertada.
font:
imatge: Ramon Prats (Gegants de Cervera)
dijous, 12 de febrer del 2009
dimecres, 11 de febrer del 2009
"Festes de Santa Eulàlia"
La celebració de les Festes de Santa Eulàlia ha tingut una evolució complicada a causa principalment de la seva coincidència amb el Carnaval. A partir de 1986, se li dóna un sentit diferent i es comença a configurar el model actual per convertir-la en la Festa Major d’hivern de la ciutat. L’any 1998, l’estrena de la gegantona Laia i l’ampliació de la programació, acaben de donar un impuls definitiu a la festa. Tots els actes s’ordenen al voltant del cap de setmana més proper al dia 12. A la vigília s’acostuma a fer la “passejada cívica”, un recorregut pel Raval, el barri Gòtic i la Ribera, barris dels que s’expliquen costums i llegendes. El dia 12 de febrer, dia central de la celebració, de bon matí a la Cripta de la Catedral té lloc el Cant de Laudes i els Goigs a Santa Eulàlia. Tot seguit, a l'Ajuntament un grup d'infants de la ciutat llegeixen el pregó de la Laia i l’alcalde posa al balcó el Penó de Santa Eulàlia (una reproducció de l’antiga bandera) mentre la banda de música de la guàrdia urbana, muntada i vestida de gala, interpreta els Segadors. Durant la tarda hi ha la Processó de les Laies, una passejada de totes les gegantes de Ciutat Vella: la gegantona Laia, l'Eulàlia, la Laieta, la Laia, l'Elisenda, la Lola, la Reina de Saba, la Borda, la Maria Loreto, la Mercè, la Maria la Néta, la Marieta de l'Ull Viu, la Caty i la Violant d'Hongria.. La cercavila recorre els principals carrers del barri i passa per davant la Baixada de Santa Eulàlia, on totes les gegantes fan una salutació a la imatge de la Santa i té lloc la ofrena floral. Les dues gegantes Eulàlia i Laieta (gegantes Nova i Vella de la Plaça Nova) fan el Ball de Santa Eulàlia. També es reparteixen els pastissets de la diada, les Aspes de Santa Eulàlia. A la Catedral, té lloc l'ofici dedicat a santa Eulàlia. Divendres al vespre es fa una processó que culmina amb el Ball de l'Àliga davant l'altar major de la Basílica de Santa Maria del Mar, un acte únic i que es remunta a una tradició del segle XVII. Diumenge al vespre s’acostuma a fer la Trobada de Gegants de Ciutat Vella (des de 1982) i el Correfoc de Santa Eulàlia (des de 1985). A més a més hi ha diada castellera, ballades de sardanes, jocs, contes… i altres activitats enfocades a la quitxalla, com una Mostra de Gegantons Infantils i d'Escola (des del 2005) i la seva ballada, juntament amb d'altres gegantons d'arreu del país convidats. També es fa cada any una Mostra-Exposició de bestiari festiu de Catalunya, que s’instal·la durant una setmana als baixos del Palau de la Virreina i que acaba en cercavila. En el marc de les Festes de Santa Eulàlia l’Ajuntament atorga els premis Ciutat de Barcelona per guardonar la creació i la investigació ciutadanes. Les llàgrimes de setembre A Santa Eulàlia també se la coneix, irònicament, com a la patrona de les llàgrimes de setembre. Segons la llegenda popular, per la festa major de la Mercè sempre plou, i és que Santa Eulàlia plora perquè ja no és ella la patrona de tota la ciutat. De tota manera, Santa Eulàlia mai no ha deixat de ser oficialment patrona de la ciutat, ofici que comparteix amb la Mare de Déu de la Mercè i Santa Madrona.
Text: Redacció festes.org
"Premis Enderrok 2008"
MIQUEL ABRAS, LAX’N’BUSTO, PAU ALABAJOS I QUICO EL CÉLIO, EL NOI I EL MUT DE FERRERIES SÓN ELS GRANS GUANYADORS DE LA VOTACIÓ POPULAR DELS PREMIS ENDERROCK 2009, AL COSTAT D’ARTISTES COM ALBERT PLA, ALBERT FIBLA, ROGER MAS O GOSSOS, QUE HAN OBTINGUT GUARDONS EN ALTRES CATEGORIES. EL GRUP REVELACIÓ DE L’ANY HA ESTAT MANEL. EN LA VOTACIÓ POPULAR DELS PREMIS D’ENGUANY, REALITZADA PER PRIMER COP DE MANERA ÍNTEGRA A TRAVÉS D’INTERNET, HI HAN PARTICIPAT UN TOTAL DE 7.233 VOTANTS.
dimarts, 10 de febrer del 2009
dissabte, 7 de febrer del 2009
"Quan surt fum, hi ha alguna cosa que comence a cremar........."
Una caricatura immillorable de la classe política del nostre país, on inclús hi ha moments on la realitat supere la ficció.
Una peça mol encertada pels temps que corren.
Ho podien dir més fort, però no més clar.
dimecres, 4 de febrer del 2009
"Festa Major del Santíssim Misteri"
La festa major d’hivern de Cervera commemora el misteri del a Vera Creu ocorregut el segle XVI. L’acte central té lloc al capvespre del 5 de febrer, vigília de la festivitat, quan el poble interpreta Les Completes del Santíssim Misteri, una cantata de caire religiós i popular.La festa enfonsa les seves arrels al segle XVI, quan mossèn Jaume Albesa va dur a Cervera un tros de la Vera Creu de Crist que li havia llegat un soldat vingut de Roma. Al mateix temps, al poble de Terròs també s’hi feien cures miraculoses aplicant un fragment de la Vera Creu als malalts. La llegenda conta que un d’ells, però, va afirmar que la relíquia no era autèntica, mentre que la de Cervera sí que ho era. El rector de Terròs, Joan Mongay, se’n va anar a Cervera per demanar un fragment de la Vera Creu. El 6 de febrer de 1540, atenent les peticions del rector de Terròs, mossèn Albesa va intentar partir la creu amb un ganivet vàries vegades, sense sortir-se’n. Mossèn Mongay va suggerir que ho fes amb les mans, tan sols amb la força de la pregària i la fe. Així ho va fer, aconseguint partir un tros de la creu, d’on en caigué una gota de sang que es va dividir en tres. En aquell moment, tot i que feia un dia totalment serè, es va sentir un tro tant fort que els cerverins, esgarrifats, van sortir al carrer cridant "Misteri!". De resultes d’aquell fet, molts van creure en l’autenticitat de la creu i van escampar la nova, provocant que gent de totes les contrades acudís a Cervera perquè la Vera Creu guarís els seus mals. Les Completes del Santíssim Misteri commemoren aquella efemèride amb un text litúrgic originari de l’Edat Mitjana i música de la segona meitat del segle XIX, obra dels mestres de capella Joan Pont i Salvador Vidal. La tradició ha anat evolucionant des d’un acte de caire litúrgic cap a un concert religiós d’una obra simfònica i coral amb participació de solistes que correspon a unes antífones de l’exaltació de la creu. A banda dels actes religiosos, els actes lúdics i festius nodreixen actualment bona part de la festa major petita de la vila, amb teatre, música, ball i exposicions diverses.
Text: Redacció festes.org
dimarts, 3 de febrer del 2009
"Per Sant Blai ves a veure l'all"
Cada 3 de febrer, sigui feiner i festiu, Falset celebra la festivitat de Sant Blai elaborant i rifant un impressionant "cóc amb recapte", una coca farcida que pot arribar a fer entre 10 i 20 metres de llargada i que, segons sembla, té propietats protectores contra el mal de coll i la resta d'inconvenients provocats pel fred de l'hivern.Sant Blai és invocat arreu com a protector contra el mal de gola. Aquest dia, la gent porta aliments a l'església amb la creença que, un cop beneïts, ajuden a prevenir possibles mals de coll. A Falset aquest costum se celebra d'una manera particular, almenys des de començaments del segle XX. Cada 3 de febrer, sigui festiu o laborable, es fa un cóc de grans dimensions - pot arribar a fer més de quinze metres-, es porta a beneïr a l'església i es rifa entre els vilatans. El cóc de Sant Blai El cóc, estrella indiscutible de la festa, és un tipus de coca amb recapte molt popular i apreciada a les comarques del sud del Principat. El cóc de Sant Blai de Falset està elaborat amb ceba, pebrot, llonganissa i arengada i es prepara el matí del dia 3 de febrer a la plaça de la Quartera. Allà mateix es venen els números de la rifa i s'elaboren els bunyols de vent o "orelletes", una altra de les delícies locals. Després de la rifa es beneeix el cóc, juntament amb els guinaldos, els bunyols i la resta del menjar que porta la gent. Al vespre, el llarguíssim cóc es passeja pels carrers del poble des de l'església fins a la capella de sant Blai que hi ha al barri de Malanyet. Allà es ballen sardanes, es mengen els bunyols, es beu vi ranci i garnatxa dolça. Al final arriba un dels moments culminants de la celebració: la Rifa del Cóc. L'afortunat guanyador serà acompanyat fins a casa per una banda de música, amb el seu saborós premi.
Text: Redacció festes.org
Fotografies: Jordi Urioz
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
