"I aquests sòn els que ens habien de portar a un referendum al 2014 ? "

EL CONSELLER PROPOSAT PER ERC JAUME VERNET VA SER QUI VA REDACTAR EL DICTAMEN DEL CONSELL DE GARANTIES ESTATUTÀRIES QUE HA PERMÈS A LA MESA DEL PARLAMENT TOMBAR LA INICIATIVA POPULAR PEL REFERÈNDUM D’INDEPENDÈNCIA

ERNEST BENACH INTENTA JUSTIFICAR EL SEU VOT CONTRARI A LA INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR, EL PLA B, PER LA CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA

Aquesta és la veritat. Fou el Conseller proposat per ERC, Jaume Vernet i Llobet, qui va redactar el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries contrari a la IP pel referèndum d’independència, dictamen que va servir d’excusa a CiU i IC per poder exigir tornar a votar la IP a la Mesa i tombar-la.

Els fets són els següents: el passat 8 de juny la Mesa del Parlament acceptava a tràmit la Iniciativa Popular per convocar un referèndum d’independència amb els vots a favor de CiU, IC i ERC i els vots en contra de PP i PSC. Llavors, immediatament, el PSC i el PP van sol·licitar un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) perquè aquest organisme (una mena de TC català) es pronunciés sobre aquesta IP presentada.

El dia 6 de juliol el CGE va emetre el dictamen, que va aprovar per unanimitat, contrari a la IP presentada i que donava la raó a PSC i PP “La proposta de consulta popular per via de referèndum sobre la independència de la nació catalana (Tram. 370-00002/08) és contrària als articles 29.6 i 122 EAC”. El més fort és que el responsable de redactar aquest dictamen fou el Conseller proposat per ERC Jaume Vernet!

Posteriorment, CiU i IC van esgrimir aquest dictamen per demanar a la mesa que es tornés a votar la IP aprovada anteriorment el 8 de juny. Amb les conclusions d’aquest dictamen a la mà, redactat pel conseller proposat per ERC, CiU i IC van retirar el suport que havien donat a la IP i la Mesa del Parlament va tombar la IP aquest dimarts 13 de juliol.

Creiem que ja n’hi ha prou de fer teatre. Si no es volia una Iniciativa Popular sobre la Independència perquè no entra dins de l’estratègia del tripartit i molesta al PSC que es digui clarament.

En aquest context, el dilluns 5 de juliol, es va presentar una nova proposta, un pla B, una Iniciativa Legislativa Popular per convocar un Consulta Popular sobre la Independència. Aquest Pla B no utilitzava la Llei de Consultes Populars per via de referèndum sinó la Llei d’Iniciativa Legislativa Popular amb l’objectiu d’esquivar el rebuig a la IP. Però el dimarts 13 de juliol, ERC es va afegir a PP, PSC, CiU i IC i va tombar la ILP, el Pla B que ens quedava.


ERNEST BENACH INTENTA JUSTIFICAR EL SEU VOT CONTRARI A LA INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR, EL PLA B, PER LA CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA

Ernest Benach ha fet un escrit al seu bloc intentant justificar el vot en contra d’ERC, PP, PSC, CiU i IC, a l’admissió a tràmit de la Iniciativa Legislativa Popular per convocar una Consulta Popular sobre la Independència.

Hem analitzat amb cura els seus arguments i, certament, són molt febles. De fet, més aviat semblen arguments improvisats per justificar ara, a corre cuita, el seu vot contrari, per cert, coincident amb el del PP i el PSC, a l’única via que efectivament podia aconseguir convocar la Consulta sobre la Independència.

A l’escrit es diu que intentar forçar una consulta sobiranista oficial per una via diferent a la llei de consultes, és a dir, a través d’una ILP, és “un greu error” i només genera “frustració”. Doncs bé, la realitat és justament la contrària, ja que ara amb la Llei de Consultes Populars per via de Referèndum és impossible impulsar ara una Iniciativa Popular per convocar un Referèndum sobre la Independència atès que la Llei atorga 1) a la Junta Electoral espanyola la validació dels plecs de signatures i 2) al Govern espanyol l’autorització del referèndum. Algú creu que després de la sentència del TC contra l’Estatut que ha suprimit la competència de la Generalitat per convocar referèndums, una Junta Electoral espanyola validarà uns plecs de signatures per convocar un referèndum sobre la independència i un Govern espanyol l’autoritzarà?. Insistir en la llei de consultes sí que generarà frustració.

Benach diu que la llei que regula les ILP “deixa molt clar” quins són els casos que es poden admetre i quins no, “i aquest cas, per motius diversos, no es podia admetre”. No sabem quins són aquests motius diversos, però, en qualsevol cas, utilitzar ara un argument purista i legalista és, si més no, sorprenent, quan, simultàniament, es fa una crida a no acatar la sentència del TC contra l’Estatut!. O acatem la Llei i busquem la impossible independència per la via constitucional espanyola, o busquem estirar les lleis al límit per trobar l’escletxa per on passar amb la Consulta sobre la Independència. Aquest era l’objectiu del Pla B, estirar la Llei d’ILP al límit una vegada la Llei de Consultes ha quedat inutilitzada.

La “trampa” del pla B, diu, rau en intentar “utilitzar una eina que no és vàlida i que no té cap mena de recorregut, perquè si el Parlament l'aprova, automàticament l'advocat de l'Estat, en nom del govern de l'Estat, la suspèn d'ofici. I aquí s'ha acabat el referèndum!. No dura ni 30 segons”. I què si actua l’advocat de l’Estat? Si us plau, una mica de dignitat, si el Parlament aprova la Consulta sobre la Independència i l’advocat de l’Estat la suspèn d’ofici, el Parlament té tota la legitimitat per convocar-la igualment. No hem d’acatar la sentència del TC però sí la decisió de l’advocat de l’Estat?

També ens recorda Benach que “la llei deixa clar que no es poden presentar més d'una ILP sobre la mateixa qüestió en la mateixa legislatura”. Però obvia el fet que la ILP presentada no plantejava un referèndum, com les anteriors ILP presentades, sinó una Consulta Popular sobre la independència. La diferència entre referèndum i consulta popular rau en la utilització o no del cens electoral.

Un altra afirmació especialment greu és dir que votar la ILP és acatar la sentència del TC. El PP va votar contra la ILP, és que no acata la sentència del TC?. Votar la ILP és buscar l’escletxa a la Llei per poder votar sobre la independència, i és fer cas al que ens demanava el poble en la manifestació del 10 de juny. Es pot defensar, si encara es vol, la Llei de Consultes i, alhora, no negar, com s’ha fet, altres vies que ens permetin avançar cap a la Consulta oficial sobre la Independència.

Finalment Benach acaba posant la cirereta i escriu “Trobo molt injust que es doni tota la credibilitat a determinades persones sense entrar a avaluar la credibilitat de les seves propostes que, un cop analitzades, no donen per a més”. La ILP va ser redactada per un jurista de prestigi com Alfons López Tena, exvocal del Consell General del Poder Judicial, una persona que, evidentment, té bastant més credibilitat i formació que Ernest Benach, polític sense formació coneguda.

MOSTREU EL VOSTRE REBUIG A L’ACTUACIÓ D’ERC, PP, PSC, IC I CIU I ENVIEU UN CORREU ELECTRÒNIC ALS RESPONSABLES D’AQUESTA BURLA AL POBLE CATALÀ

Líders Polítics
Joan Puigcercós (ERC): jpuigcercos@esquerra.cat
José Montilla (PSC): jose.montilla@parlament.cat
Artur Mas (CiU): a.mas@ciu.cat
Joan Herrera (IC): jherrera@diputado.congreso.es

Membres de la Mesa
Ernest Benach (ERC) : ernest.benach@parlament.cat
Rafael Luna (PP): rafel.luna@parlament.cat
Higini Clotas (PSC) : higini.clotas@parlament.cat
Lídia Santos (PSC): lidia.santos@parlament.cat
Lluís Corominas (CiU): lluism.corominas@parlament.cat
Antoni Castellà (CiU): antoni.castella@parlament.cat
Jordi Miralles (IC-EUiA): jordi.miralles@parlament.cat

Visca Catalunya Lliure!