"Descobriment únic: Pere el Gran a Santes Creus!"

Al llarg de la història, els reis europeus i els seus llinatges han triat llocs representatius on ser enterrats un cop finalitzada la seva missió terrenal. Indrets destacats i tombes sumptuoses que han estat presa fàcil per als saquejadors: buscadors de tresors que no han tingut el més mínim escrúpol a l’hora de profanar-les. Però hi ha una excepció. I la tenim molt a prop.

És la tomba d’un dels reis més destacats de la Corona d’Aragó i ha restat intacta al llarg de 700 anys; tot un rècord. Es tracta del sepulcre de Pere II, dit el Gran, i enterrat al Reial Monestir de Santes Creus des de 1285. Una troballa excepcional i de rellevància internacional, ja que és una de les poques tombes de llinatge reial europeu que no ha estat exhumada i l’única no espoliada dels reis catalans.

un descobriment únic

Tot comença amb un aniversari, els 850 anys del Monestir de Santes Creus, que se celebrarà al juny de 2010. Per aquest motiu, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, sota la direcció del Museu d’Història de Catalunya -que gestiona el monument- ha decidit restaurar les tombes reials del monestir, que corresponen a Pere II, el seu fill Jaume II i la seva esposa Blanca d'Anjou, a més de la de l’almirall Roger de Llúria.
En aquest context s’ha fet el descobriment del cos momificat de Pere II, que confirmaria la informació històrica que parla de l’única tomba reial de la Corona Catalano Aragonesa que mai no ha estat profanada. Aquest fet ha mobilitzat un equip interdisciplinari format per historiadors, arqueòlegs, restauradors, paleopatòlegs i antropòlegs físics, entre d’altres, que tenen com a missió exhumar i estudiar les restes humanes i el sepulcre que les conté.
Tot un rebombori plenament justificat: es tracta d’una oportunitat única i sense precedents per conèixer dades inèdites del rei com el seu aspecte físic, la seva dieta alimentària, les malalties que va patir o la causa de la seva mort als 45 anys d’edat. A més, l’estudi també aportarà informació sobre els rituals d’enterrament reial al segle XIII, la indumentària de l’època i l’aixovar amb que va ser enterrat.

El cinema i la televisió han popularitzat (amb més o menys encert i fidelitat) les més avançades tècniques científiques d’investigació. I és amb aquestes tècniques que treballen els experts al Monestir de Santes Creus. El passat mes de juliol es va dur a terme una inspecció endoscòpica que va confirmar la presència de restes humanes al sepulcre. L’endoscòpia òptica, consistent en la introducció d’una petita càmera a la tomba, era l’única tècnica d’inspecció vàlida donat el gruix del sepulcre.
Amb aquest ull privilegiat s’han pogut observar les restes humanes, que ocupen la llargada total del sepulcre, estan cobertes per un teixit i es troben dins una estructura de taüt sense tapa. Aquestes primeres imatges permeten intuir la presència del crani (possiblement cobert per un casc) i de la mandíbula inferior.
La segona prova feta fins ara és la cromatografia de gasos o, el que és el mateix, l’anàlisi de l’atmosfera interior de la tomba. Els primers resultats proven l’existència de substàncies utilitzades en l’embalsamament: la brea, el sílice, el betum o les herbes aromàtiques eren ingredients indispensables en les receptes egípcies, gregues i medievals per conservar els cossos.
el primer sepulcre gòtic
Però els treballs d’estudi i restauració no s’acabaran aquí. Un cop analitzades les restes humanes es restaurarà el sepulcre del monarca, un dels primers exemples de l’art gòtic català, introduït al país per Jaume II i Blanca d’Anjou.
Pere el Gran va ser enterrat amb “honors” d’emperador: el seu cos es troba en una banyera de pòrfir d’època romana provinent del Palatí, un dels onze exemplars que queden a tota Europa. A sobre hi ha un sarcòfag esculpit amb motius florals i religiosos i tot el conjunt es troba dins d’un templet format per columnes que aguanten una volta i quatre pinacles.
Una tomba d’allò més robusta, gairebé fortificada i inexpugnable. Unes característiques singulars que, segons els experts, l’han salvat de la profanació al llarg de 700 anys

2. Pere el Gran, un home de caràcter

un monarca sense complexes
Home de fort caràcter, Pere II es va guanyar el sobrenom d’”el Gran” a pols. Fill de Jaume I el Conqueridor i Violant d’Hongria, va ser un dels reis més influents de la corona d’Aragó i el principal impulsor de l’expansió mediterrània.

Nascut a València el 1240, Pere II va haver d’esperar fins als 36 anys per accedir al tron, degut a la longevitat de Jaume I. Com a Infant però, ja va ser decisiu en diversos episodis bèl·lics i polítics.
Pere el Gran va plantar cara als nobles catalans i aragonesos revoltats contra la corona i no li va tremolar el pols a l’hora de fer assassinar rivals com el seu germà bastard Ferran Sanxis o el noble Guillem d’Òdena.Els sarrains valencians també van protagonitzar successives revoltes contra el monarca, que hi va intervenir amb mà de ferro. Fins a tal punt que el cronista Ramon Muntaner va dir que Pere el Gran havia “conquerit el regne de València per segona vegada”.
la creació de la Corona Catalano-Aragonesa
pols amb el papa

El monarca catalano-aragonès tampoc va cedir davant d’una figura tant poderosa com la del Papa. El desencadenant de la seva enemistat va ser el casament de Pere amb Constança de Sicília. Aquesta unió significava l’alineament de la corona Catalano-Aragonesa amb la casa dels Hohenstaufen, una nissaga imperial llargament enfrontada als papes. Els drets successoris sobre el regne de Sicília era el tresor que cobejaven els dos bàndols.
Després d’anys d’intrigues i pacient espera, Pere el Gran va posar en marxa el seu pla per recuperar el regne sicilià. La prestigiosa i temuda marina catalana –comandada per l’almirall Roger de Llúria- i la revolta de les Vespres Sicilianes l’any 1282, van ser les claus perquè, finalment, Pere el Gran es convertís en rei de Sicília i expandís els seus dominis a la Mediterrània.
Va ser el gran triomf de Pere el Gran i la consolidació del seu prestigi intern i extern.
"el problema sicilià"
una sepultura “decent i honorífica”
Aquestes són les paraules textuals que Pere el Gran va escriure al seu testament, on expressava la seva voluntat de ser enterrat a Santes Creus. El monarca va morir a Vilafranca del Penedès l’any 1285. I com no podia ser d’altra manera, es trobava en plena preparació d’una nova gesta bèl·lica: no content amb el triomf sicilià, Pere el Gran planejava ara envair l’illa de Mallorca, governada pel seu germà –i enemic- Jaume II.
Bernat Desclot explica que, en un principi, el rei va ser enterrat davant l’altar major de Santes Creus. Va ser el seu fill Jaume II, el Just, qui va manar construir una sepultura a l’alçada de les gestes del seu pare. Influenciat per la grandiositat de les tombes dels reis sicilians, va fer portar de Palerm diversos materials i va encarregar la tomba al mestre Bartomeu de Girona.
Instal·lada al transsepte del temple, davant l’altar major, Pere II gaudeix del merescut descans etern en una banyera de pòrfir d’època romana suportada per dos lleons de pedra. La banyera està tapada per un templet de pedra i coronada per un baldaquí policromat, al més pur estil sicilià. Una tomba decent i honorífica, tal com ell desitjava. I inexpugnable, tal com ha quedat sobradament demostrat al llarg dels segles.

+ Santes Creus i el sepulcre del rei, a Flickr.http://www.flickr.com/photos/patrimonigencat/sets/72157622750354249/show/
+ Gigafoto de la tomba reialhttp://cultura.gencat.cat/patrimoni/pereelgran/