.JPG)
Les poblacions catalanes amb tradició olivera donen la benvinguda al primer oli d’oliva de la temporada amb un conjunt de celebracions festives que inclouen rostades populars i altres àpats gastronòmics, exposicions i debats, jornades de portes obertes i la presentació, degustació i venda de l’oli nou.
Catalunya és un dels països de l’Arc Mediterrani amb més oliveres i amb una tradició oleícola més forta. Disposa de 4 olis amb Denominació d'Origen Protegida (DOP) un distintiu de qualitat que s’atorga als productes agrícoles o agroalimentaris produïts, elaborats i transformats en determinades zones geogràfiques.
Els olis catalans amb DOP són l'Oli Siurana, l'Oli Les Garrigues, l'Oli de la Terra Alta i l'Oli Baix Ebre-Montsià.
La collita de les olives
Les festes de l’oli s’efectuen una vegada finalitzades les tasques de la collita de les olives. Els mesos de novembre, desembre i, segons com hagi anat la meteorologia, fins i tot el gener són l’època de l’any en què la pagesia realitza la collita de les olives.
El procés comporta tres feines al camp: la primera és fer caure les olives de l’arbre, una tasca que en alguns indrets s’anomena esquerrar o abastar. La segona és recollir o plegarles olives del terra. Per no haver de collir les olives directament del sòl i evitar que s’embrutin, els pagesos estenen unes grans borrasses de xarpellera, una espècie de malla que es posa sota les oliveres per tal que les olives hi caiguin a damunt.
Una vegada recollides, les olives es transporten al molí, on comença tot el procés per a l’elaboració de l’oli. La majoria de productors han mecanitzat aquest procés i avui, molts molins són màquines automatitzades. Altres, però, encara realitzen, com una aposta de futur, tot el procés de forma artesanal i utilitzant les eines antigues, el trull de pedra i les premses de giny o vímet.
El ritus de l'oli
L’objectiu genèric de les celebracions és promocionar la cultura de l'oli i l'olivera i donar a conèixer al consumidor els diferents tipus d'oli d'oliva que hi ha al mercat, tot destacant aspectes com la tradició del conreu, la qualitat i el respecte al medi ambient. Ara bé, el principal ritu que hi ha en totes aquestes festes és la presentació en societat de l’oli nou o novell.
En algunes poblacions aquest acte té un caire religiós i es realitza en forma d’ofrena a l’interior de l’església. No és estrany que sigui així, doncs l'oli ha estat utilitzat tradicionalment en cerimònies religioses. En d’altres, en canvi, la presentació de l’oli nou té un format profà, amb la realització d’un àpat popular que convida als assistents a tastar el producte i amb la preparació dels estands de les diferents organitzacions productores que, en el marc d’una fira o d’una mostra comercial, presenten i posen a la venda el seu oli. Altres activitats pròpies d’aquestes festes són les jornades de portes obertes i visites guiades a les instal·lacions dels molins i cooperatives, on s’explica la manera d’elaborar l’oli. També es fan exposicions de les eines i processos tradicionals de l’ofici, xerrades i col·loquis sobre diferents aspectes del sector oleícola i també altres activitats culturals, com ballades de sardanes i espectacles destinats als visitants.
Les rostades populars
Un dels trets característics de moltes d’aquestes festes de l’oli nou són les “rostades”, una àpats populars basats en la preparació i degustació de les rostes, unes llesques de pa torrat i mullat dins oli novell. A les zones olieres de l’Ebre les anomenen bòfies i a les Illes Balears, pa de tafona. Les rostades provenen d’un antic costum gastronòmic que els pagesos tenien quan acabaven les trullades, les feines d’elaboració de l’oli al molí. Torraven unes llesques de pa de pagès, les rostes, i les sucaven dins la naquera del trull plena d’oli verge, acabat de fer. Avui, les rostades s’han col·lectivitzat i són els esmorzars populars que les cooperatives organitzadores de les celebracions ofereixen als visitants que venen a tastar l’oli nou. Les rostades populars són especialment característiques de les poblacions del Camp de Tarragona i del Baix Penedès, on són acompanyades amb vi bo i productes del porc.
Text: Manel Carrera i Escudé
Imatge: Ramon Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada