Acaba de morir l’autor de la música del Salt de Maces a la Patum de Lluïment. Era gendre d’en Jaume Sala, director dels Saletes, la popular orquestra berguedana que durant tants anys va tocar la Patum. Josep Noguera em recorda que no era un professional de la música, era un petit industrial tèxtil, i potser ja va sent hora de que la ciutat de Berga li faci el reconeixement públic que tant es mereix, tot i que sempre es molt millor de fer-ho en vida del qui l’ha de rebre i no quan ja no pot gaudir-ne. L’aportació musical de Joan Trullàs, amb la incorporació d’una música composada “ex novo” és provablement una de les més importants innovacions de la Patum a la segona meitat del segle XX. Fins que ell va fer aquesta música les vuit Maces a la Patum de Lluiment saltaven només amb el so únic del Tabal a la Plaça de Sant Pere. Va ser per la Patum de Lluïment de l’any 1963 quan es va incorporar la nova música de les Maces. L’advocat i antic batlle de Berga Jaume Farguell em va explicar fa pocs anys, com un dia se li va presentar a casa seva el també lletrat Juli Cardona i el va fer anar tot a corre-cuita a acompanyar-lo a l’ajuntament per que interpretés amb el piano, que aleshores allà hi havia, la música dels Salt de Maces d’en Joan Trullàs davant de Joan Noguera, aleshores l’alcalde franquista, qui li va semblar molt encertada, li va agradar i va manar de fer-la tocar aquell mateix any a la plaça de Sant Pere per la Patum de Lluïment. Mossèn Josep Armengou va escriure a la revista Queralt d’aquell any “la Patum ha conegut una innovació notable: ha estat posada música al Salt de les Maces. Una música molt popular i cadenciosa …amb ella el salt de Maces té tendència a convertir-se en dansa de les Maces” explica que la innovació només afecta a les Patum de Lluïment, “l'esbojarrament de les Patum vespertines continua essent el salt de Maces”. El músic berguedà Joan Casas va dir d’aquesta música al programa de la Patum de 1981 “que copsà el ritme de les Maces a traves d’una melodia senzilla, però molt noble de projecció i d’una lírica factura “. Miquel Moya que ha portat les Maces durant anys va explicar a la revista El Vilatà que la musica d’en Trullàs “...només la fem servir a en la Patum de Lluïment i els últims anys s’hi ha fet una coreografia que l’ha convertit en un ball de diables ben atractiu. La música... trobo que s’hi adiu molt “. El músic berguedà Joan Cortina en un article publicat a la revista musical de Berga l’Interval va encertar-la plenament quan digué “... una música airosa i juganera ... tenint en compte la no supressió del Tabal. Aquesta innovació ha estat repetidament protestada. Ningú no discuteix, la música en sí; simplement la innovació que comporta .. “. Els xiulets que va haver de sentir Joan Trullàs no van ser mai contra les seves notes, eren contra la innovació i el canvi que significava o contra el regim franquista, però mai van ser contra una música, deliciosa, preciosa i que és la darrera aportació musical a la Patum. Ara aquesta música es pot gaudir en diferents versions en els CDs que s’han enregistrat de la música integra de la Patum, com també en l’edició de dues partitures : Salt de Maces sobre el tema de la Patum de Joan Trullàs, per a Piano d’Agustí Coma de l’any 1995; i també a Ball de Maces, Joan Trullàs, del mateix any 1995. Metre soni la música del Salt de Maces, Joan Trullàs serà amb tots nosaltres cada dijous i cada diumenge de Patum a la Plaça de Sant Pere. Ramon Felipó Oriol Publicat a Regió 7 3 gener 2008 Joan Trullàs i Vivó Berga acaba perdre a Joan Trullàs i Vivó, l’autor de la música del Salt de Maces de la Patum de Lluïment de dijous i diumenge a la Plaça de Sant Pere. La seva música va ser la darrera incorporada a la Patum. Fins aleshores les Maces mai no havien disposat de música i saltaven al só únic cel Tabal. En el seu funeral que va ser el passat dilluns 31 de desembre les 12 del migdia a l’església parroquial de sant Pere de Berga, on es va poder escoltar la seva música del Salt de Maces com el darrer homenatge - que gràcies al clergat - se li va retre a Berga a aquest patumaire i músic. Joan Trullàs tenia 86 anys i la seva va ser una vida dedicada a la seva feina i a la música, va tenir una petita indústria tèxtil, però era un músic vocacional, no pas professional. Es va casat amb Pepita Sala filla d’en Jaume Sala, el director dels Saletes, la popular orquestra berguedana que durant tants anys va tocar per Patum. L’any 1963 va ser l’any en que va ser interpretada per primera vegada la musica del Salt de Maces. Eren uns temps tant a Berga i com a Catalunya de manca de totes les llibertats polítiques, democràtiques, nacionals i sindicals, tots els membres de l’ajuntament era nomenats a dit per les autoritats militars feixistes. Alguna persona, o potser més d’una van iniciar un moviment de rebuig amb xiulets a aquesta nova melodia patumaire, això seria en paraules de l’escriptor empordanès Josep Pla, una “collonada”, però ..... aquesta protesta era més una manifestació contra una innovació, un canvi o una nova aportació a la Patum que contra una música que amb els anys ha triomfat i ha esdevingut una peça més de la festa berguedana, o tal volta volia ser una protesta contra les autoritats municipals de Berga que eren imposades i no d’elecció democràtica com ara. L’advocat Jaume Farguell i Sitges el primer alcalde democràtic de Berga després de la dictadura franquista em va explicar la seva participació directa en la incorporació de la música d’en Trullàs a les Maces. Un dia quan era al seu despatx, l’advocat Juli Cardona se li va presentar i el va fer anar tot d'una a l’ajuntament, i amb unes partitures que duia el propi Juli Cardona li va fer tocar amb un piano que aleshores hi havia allà mateix la música de les Maces davant de l’alcalde Joan Noguera i Sala. A Joan Noguera li va agradar tant aquesta nova música que aquell mateix any ja la va fer tocar la Patum de Lluïment a la plaça de sant Pere. Cosa que s’ha anat fent de forma quasi interrompudament des d’aleshores llevat, potser de la Patum de Lluïment del diumenge de 1964, ja que com que es feia a Berga un “Homenaje al Ejercito Español” tal volta es va voler evitar la confusió que crearia la “intencionada” xiulada “pels de sempre” de la música de les Maces. Aquestes són algunes de les opinions que he recollit de la música de Joan Trullàs: • Mossèn Josep Armengou va escriure a la revista Queralt “La Patum ha conegut una innovació notable: ha estat posada música al Salt de les Maces. Una música molt popular i cadenciosa …amb ella el salt de Maces té tendència a convertir-se en dansa de les Maces” • El músic berguedà Joan Casas va escriure al programa de la Patum de 1981 “que copsà el ritme de les Maces a traves d’una melodia senzilla, però molt noble de projecció i d’una lírica factura “. • Joan Cortina en un article publicat a la revista l’Interval ho va encertar-la plenament, a parer meu es clar, quan digué “... una música airosa i juganera ... tenint en compte la no supressió del Tabal. Aquesta innovació ha estat repetidament protestada. Ningú no discuteix, la música en sí; simplement la innovació que comporta .. “. • Miquel Moya que ha portat les Maces durant anys va dir a El Vilatà que la musica d’en Trullàs “...només la fem servir a en la Patum de Lluïment i els últims anys s’hi ha fet una coreografia que l’ha convertit en un ball de diables ben atractiu. La música... trobo que s’hi adiu molt “. • L´antic regidor de cultura Josep Carreras va explicar al Regió 7 que l´ aportació de Trullàs «va ser molt criticada, en aquell moment, sense tenir-ne motiu», però la seva música «es va anar imposant», i ara «molts dels que la xiulen no saben ni per què ho fan». • Sergi Cuenca Director de la Banda de l’Escola de Musica de Berga em va dir “es una música molt simple tant a nivell melòdic con harmònic, però que funciona perfectament amb el ritme de les Maces i la fa genial”. La musica i el record de Joan Trullàs serà amb tots els berguedans i patumaires sempre i cada any quan la sentim en el sal de Maces de la Patum de Lluïment. Ell tornarà ser viu i en mig de tots com si mai no ens hagués deixat, la seva musica de les Maces serà el seu record permanent.
Ramon Felipó Oriol
Publicat a Berguedà Actual 4 de gener de 2008
Més informació: http://www.radioberga.cat/arxiu_noticies/noticia.xsp?id=3169
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada