.JPG)
La cultura catalana té una notable tradició en la representació i ús en festes populars d’animals fabulosos i bèsties mítiques. De l’ampli ventall d’aquests animals fantàstics, el drac i la seva companya femenina, la víbria, són els més coneguts. La presència de dracs i víbries en certes processons, cercaviles i altres actes festius i ceremonials és molt abundant i ja documentada des de l’edat mitjana. Històricament ,el drac formava part de les representacions que escenificaven, en el marc de la processó de Corpus, la lluita del Mal (representat per Llucifer, els diables i el drac) contra el Bé (representat per Sant Miquel i els seus àngels). Recentment, la presència de dracs en el bestiari festiu ha experimentat un enorme creixement majoritàriament degut a què les colles de diables han creat aquests personatges per incorporar-los en els seus correfocs amb un esperit lúdic i vinculat a l’ús del foc i la pirotècnia. En la nostra iconografia, el drac es caracteritza per tenir cos de rèptil, recobert d’escates còrnies, urpes d’àguila, ales i aletes membranoses, espinada serrada com de camaleó, cua acabada en dard, poderosa i rampant, mandíbules descomunals, bocassa d’alè fogós i pudent, amb ullals devoradors, llengua llarga i bífida, saliva metzinosa, narius esbufegadors, ulls de gripau i banyes. Una bèstia híbrida de color verd o negre que llança bramuls terribles i que pot caminar, reptar, volar i nedar. Alguns dels dracs de les llegendes catalanes, inclòs el de Sant Jordi que hom situa a Montblanc o Rocallaura, han estat representats més aviat com a animals femelles, les anomenades “víbries” o “vibres”. En els bestiaris medievals, les víbries tenen una actitud més ferotge que els dracs, i sovint es dibuixen en forma de serpents o dracs alats amb dos pits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada