.JPG)
Diferents entitats bastoneres i trabucaires de Catalunya, en col·laboració amb diverses entitats de la Vila de Gràcia recreen, cada any pels volts del 4 d'abril, els fets ocorreguts a Barcelona a finals del segle XIX, coneguts popularment com a Revolta de les Quintes. La història explica que l’abril del 1870, el govern espanyol volgué cridar obligatòriament els mossos per servir dins l’exèrcit i es produí una revolta popular d’oposició en diversos pobles del Pla de Barcelona, entre ells Gràcia, coneguda com la Revolta de les Quintes.Els graciencs foren avisats de l’arribada de les tropes per reclutar els joves amb els tocs de la campana que hi ha a la Torre del Rellotge, davant la Casa de la Vila de Gràcia. Els militars, enutjats pel so de la campana i fent front a l'oposició popular, no van parar de llençar canonades des del Passeig de Gràcia. la mitologia popular va fer de la Campana de Gràcia -"la Marieta"- un element essencial de la revolta i els fets es mitificaren. "Conta l’anècdota que el 1870, quan la revolta de les quintes, una dona humil, encarnació del poble de Gràcia, amb majúscula, va passar-se tot un dia tibant la corda del campanar de Gràcia, cridant a sometent. Les forces militars (...) no gosaven moure’s per por a la gran Revolució que el toc de la campana presagiava. Quan els revoltats ja eren part d’allà de la muntanya, sonava encara el toc de la Campana de Gràcia. Quan les forces hagueren entrat, fou descoberta la feta d’aquella dona; i després de detenir-la hom la tancà a la presó d'Alcalà d'Henares. (...) Tres anys després i ja proclamada la República, (Almirall) demanà el perdó de la velleta al president Estanislau Figueres, i aquest el concedí"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada