Abans era ben fàcil,
no havia de pensar,
amb els ulls clucs podia
trobar-te al despertar,
tan sols havia d'allargar la mà.
No em feia por allunyar-me
mentre pogués sentir
el cor que de tornada
marcava el meu camí,
però un dia vaig deixar-lo de sentir.
Des de llavors ja no tinc nord
i no puc arribar a port
no puc volar, estic perdut
ja no sóc jo
sense el mapa del teu cor.
Et busco on sempre estaves
però els llençols estan glaçats,
no hi sé trobar cap pista
d'allà on te n'has anat,
de tot el que he viscut al teu costat.
T'espero aquí em quedo on sóc
i mai més m'allunyaré.
No marxaré fins dibuixar un altre cop
un nou mapa del teu cor.
Des de llavors ja no tinc nord
i no puc arribar a port,
no puc volar, estic perdut
ja no sóc jo.
T'espero aquí em quedo on sóc
i mai més m'allunyaré,
no marxaré fins dibuixar un altre cop
un nou mapa del teu cor.
"Mone"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada